El Romanticisme: Art, Societat i Música (S. XIX)

Clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,11 KB

El Romanticisme: Expressió i Sentiment

El Romanticisme és l'expressió del sentiment i del món dels somnis.

Context Social i Polític

  • La Revolució Francesa amb els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat.
  • Inici de la creació de grans imperis.
  • La Revolució Industrial, que defineix les classes socials de burgesos i treballadors.

Característiques Artístiques

S’inicia a la segona meitat del segle XVIII a Centreuropa amb el moviment literari “Sturm und Drang” (Tempesta i Impuls), representat per autors com Goethe i Schiller.

  • Cal provocar l’agitació de l’esperit humà.
  • Cal innovar el llenguatge artístic i trencar amb les regles establertes.
  • L'art ha d'expressar les idees i emocions més íntimes.

Temes i Centres d'Interès

  • La història i la cultura de les èpoques del passat, sobretot l’Edat Mitjana.
  • La Natura: importància de la seva bellesa i la seva força.
  • La Religió: més intimitat i entesa com una forma d’amor universal.
  • Cultura i tradicions pròpies del país: Nacionalisme.

El Romanticisme Musical

Ritme i Expressivitat

El ritme esdevé un element clau d’expressivitat. Hi ha més varietat, complexitat i superposició d’estructures rítmiques diferents.

Apareix el tempo rubato (temps robat), que permet canviar, a voluntat de l’intèrpret, la velocitat de la pulsació (accelerar o frenar) per guanyar expressivitat.

Melodia i Harmonia

La melodia és l’encarregada de transmetre sentiment, caràcter i expressivitat. Es troben diversos tipus de melodies: simples, complexes, llargues, etc.

L’harmonia deixa de ser ben definida i utilitzarà, quan calgui, la modulació (canvi de tonalitat) i els cromatismes (ús de notes que no pertanyen a l’escala tonal) per fer d’òptim “coixí sonor” a la melodia. (Compositors destacats: Chopin i Liszt).

La Música Instrumental

Innovacions Tècniques

  • Millores en afinació i digitació.
  • Nous sistemes de claus per als instruments de vent-fusta (p. ex., Böhm en la flauta travessera).
  • Sistema de pistons i cilindres rotatius per als de vent-metall.
  • Aparició de nous instruments (p. ex., el saxòfon).

El Piano Romàntic

El piano adquireix una gran importància. És l'instrument burgès per excel·lència, que dóna prestigi i permet portar la música al saló de les cases. Es renovarà tota la tècnica d’interpretació (apareixen els Estudis, p. ex., de Chopin).

Formes Musicals

Es mantenen algunes formes clàssiques (com la sonata o les variacions) i apareixen noves composicions, generalment per a piano, de durada curta, molt lliures i amb títols que suggereixen la inspiració de la creació:

  • Nocturn
  • Balada
  • Fantasia
  • Romança
  • Vals

Virtuosisme i Orquestra

  • Aparició de grans virtuosos en molts dels instruments (Chopin i Liszt amb el piano o Paganini amb el violí), sempre al servei de l’expressivitat.
  • L’orquestra simfònica creix considerablement, assolint gran capacitat expressiva i unes grans possibilitats tímbriques.
  • Les grans composicions orquestrals continuen essent els concerts per a solista i les simfonies. S’afegeix el poema simfònic o simfonia programada, obra orquestral que segueix o s’inspira en un argument literari.

La Música Vocal

Música Vocal Religiosa

Continuen les misses, els oratoris i els rèquiems.

Música Vocal Profana

  • Apareix el lied (cançó de concert o de recital), obra per a veu solista i piano on les melodies i l’estructura no estan sotmeses a cap llei ni regla, sinó que són tan sols expressió pura dels sentiments.
  • L’òpera, absolutament renovada musicalment, estèticament i argumentalment, serà el gran acte social de la burgesia, que la promourà dins dels grans teatres de les ciutats.
Estils Nacionals d'Òpera
  • Itàlia: Opta per l’estil del bel canto (gran protagonisme de la veu), amb compositors extraordinaris com G. Verdi (1813 - 1901), Rossini, Bellini i Donizetti.
  • Alemanya: Amb C.M. Weber (1786 – 1826) al capdavant, dóna un fort protagonisme a l’orquestra, potenciant els recursos tímbrics i expressius. Destacarà la figura de R. Wagner (1813 – 1883).
  • França: Bizet i Meyerbeer.

Obres de Referència (Mencionades)

  • Simfonia núm. 94 de Haydn
  • Simfonia núm. 9 de Beethoven
  • Rèquiem Alemany de Brahms
  • Così fan tutte de Mozart

Entradas relacionadas: