El Romanticisme: Un Moviment Artístic i Espiritual

El Romanticisme

El terme Romanticisme fa referència a un moviment artístic i espiritual que va aparèixer a Alemanya i a la Gran Bretanya al final del segle XVIII i que, estenent-se per Europa durant els primers decennis del XIX, va originar una renovació profunda sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l'art i de la vida. El moviment romàntic, que va representar un trencament net i decisiu amb el període anterior, expressa amb una mica de retard i amb la imprevisió inherent als productes de la creació artística, l’acceleració i el canvi històrics, ja que, del 1789 al 1850, dins d’un clima de revoltes i de transformacions històriques sense precedents, Europa passa de l’autoritat religiosa i política a la reivindicació i a l’exercici de la llibertat, del dogma de la sobirania al mite de la nació, i d’una jerarquia social tancada a una jerarquia oberta.

Il·lustració i Romanticisme

El segle XVIII va pensar l’home modern, però va utilitzar les formes clàssiques. El Romanticisme, en canvi, representa l’aparició d’una forma literària acordada finalment a una imatge de l’home que el segle XVIII ha concebut sense haver-la poguda expressar estèticament. No obstant això, no es pot considerar el Romanticisme com una reacció contra el segle XVIII. És cert que el culte del passat del Romanticisme s’oposa al modernisme del segle precedent, de la mateixa manera que el regionalisme literari s’oposa a l’universalisme filosòfic, el culte de la poesia al seu desdeny, i les ressonàncies religioses a l’ateisme, etc.

Romanticisme: Característiques

El romàntic és un home descontent, perdut i angoixat en una societat en la qual no troba cap satisfacció. Aquesta protesta, en la literatura, es dóna des de dues vessants:

• Postures tradicionals que postulen un retorn al passat, sobretot cap a l’edat mitjana mitificada i també a l’antiga Grècia.
• Postures liberals que exalten la llibertat individual, els drets humans i el progrés.

Els components que estan implícits en la literatura romàntica, són principalment el predomini del sentiment sobre la raó, de l'emoció sobre la lògica, de la intuïció sobre la certesa de la ciència. El Romanticisme va promoure idees que van impulsar tant la valoració dels idiomes, com el cultiu dels costums tradicionals i folklòrics.

Romanticisme alemany

La il·lustració en alemany segueix els models francesos, cal recordar que Alemanya no existeix com a estat, la seua burgesia és dèbil, la industrialització és molt feble i el món rural encara està molt present.

Romanticisme anglés

A Anglaterra, Romanticisme i revolució industrial són dos processos paral·lels. L'entusiasme dels romàntics per la natura va conjuntament al seu pessimisme per l'abandó i la misèria de les ciutats industrials. Front a la vessant revolucionària del Romanticisme francès o rus, o l’orientació nacionalista de l’alemany, el Romanticisme anglès s’orienta cap a l’individualisme, és rebel i compromès amb les llibertats individuals. Ja en el segle XVIII havien deixat sentir una certa inclinació escapista per la Edat Mitjana i els seus valors autors com James Macpherson (1736-1796) o Thomas Chatterton.

Romanticisme francès

A França el Romanticisme triomfà més tardanament perquè la Revolució i l’Imperi imposaren un art d’inspiració clàssica. A principis del segle XIX trobem un primer Romanticisme representat per François René.

Romanticisme a Itàlia, Rússia, EE. UU. i Espanya

La unificació italiana, “Il Risorgimento”, es dugué a terme al llarg del segle XIX i està relacionada amb el caràcter nacionalista del Romanticisme. En literatura destaquen Giacomo Leopardi i Alessandro Manzoni. Giacomo Leopardi (1798-1837) és el pare de la poesia italiana moderna.