Romanticisme, Realisme i Naturalisme: Moviments Literaris Clau

Narrativa del Romanticisme

Estaven farcits d'arcaismes i cultismes barrejats amb vulgarismes i castellanismes: la tècnica narrativa era prou rudimentària i pecaven de massa moralització.

Gèneres

Novel·la Històrica

Popularitzada per Alexandre Dumas i Walter Scott, responia a la moda romàntica historicista.

Novel·la Costumista

És el gènere de transició entre el costumisme i el realisme. L'autor construeix una narració llarga, amb personatges de major complexitat psicològica i amb un argument versemblant que intenta reflectir una realitat idealitzada.

Article Costumista

Es publicava habitualment en la premsa satírica. Descrivia ambients, personatges i situacions típiques de les classes populars.

El Quadre

Té l'origen en l'article de costums. Dotat d'un fil argumental, era una narració curta a partir d'una descripció ambiental i personatges plans.

Novel·la Fulletonesca

És un gènere de narrativa sentimental en què els personatges, que poden ser bons o dolents, viuen situacions dramàtiques de les quals reïxen o fracassen. Les situacions són altament dramàtiques amb escenes lacrimògenes i un argument complicat de manera episòdica.

Realisme

El realisme narratiu del segle XIX es contraposa a la recreació del passat feta pels romàntics historicistes. Aquesta proposta la formulà el francès Balzac en La Comèdia Humana. Les novel·les realistes també s'anomenen de tesi: l'autor prova de demostrar una denúncia a través de la narració. La demostració és possible gràcies a la minuciosa descripció dels personatges.

Naturalisme

La novel·la naturalista, com reconegué Émile Zola, era una revolució i superació del realisme durant la segona meitat del segle XIX; era el resultat d'aplicar la filosofia positivista d'Auguste Comte i de l'afany científic de l'època, que van revolucionar l'experimentalisme, les ciències naturals i la medicina.

Narcís Oller i Moragas

Començà escrivint en castellà, però el seu coherent realisme i les relacions amb els escriptors de la Renaixença el van fer adoptar el català per a les seves millors obres:

La Papallona (1882)

Toneta, pobra i òrfena, és seduïda i abandonada per una 'papallona' (seductor) de classe alta. Al final es casa.

L'Escanyapobres (1884)

En Pratbell, la Tuies, viuda del notari Maquí Xirinac, es casa amb Oleguer, un usurer. Al final mor per culpa dels diners.

La Febre d'Or (1890-1892)

És la més llarga i millor. Escrita en 3 volums, narra la història d'una família de menestrals que s'enriqueixen gràcies a les especulacions borsàries. En pujar d'ascensió social, hi ha una pèrdua de valors morals i al final es queden igual que abans.

Pilar Prim (1906)

Una jove viuda tracta de refer la seva vida sentimental amb un home més jove que ella, que estava en contra de les condicions socials de l'època.

Oller va utilitzar tots els models narratius de l'època. En la majoria, hi ha un narrador omniscient i una descripció psicològica profunda dels personatges.

Àngel Guimerà

Obres: Tragèdies Romàntiques

Les primeres obres es van caracteritzar per l'ambientació medieval, el tractament subjectiu i llegendari i les característiques romàntiques. Estan escrites en vers.

Drames Realistes

Entre 1890 i 1900, Guimerà va incorporar el realisme a les obres més aconseguides. Ambientades en època contemporània, l'autor planteja una problemàtica que connecta amb la realitat; les obres són una denúncia social.