Romanticisme i Renaixença a Catalunya: definició, característiques i autors

Romanticisme

Definició

Definició: Moviment polític i cultural que sorgí a Alemanya a finals del segle XVIII i que influencià totes les arts. S'oposa a la il·lustració i al neoclassicisme. Trenca amb l'ordre i la tradició imperant fins al segle XVIII.

Característiques

• Primacia del sentiment enfront de la raó.
• Tendència nacionalista forta en cada país.
• Predomini del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
• Defensa de l'originalitat enfront de la tradició grecollatina.
• Creativitat enfront de la imitació neoclàssica.
• L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc de l'obra perfecta, conclosa i tancada.

Etapes

• 1833-1844: Romanticisme de caire liberal, escrit sobretot en llengua castellana. * 1833- Publicació de
• 1844-1879: Romanticisme de caire conservador, sobretot a partir dels Jocs Florals.

Poetes

Marian Aguiló

Marian Aguiló → Palma, 1825 - Barcelona, 1897. Fou un poeta, bibliògraf i lingüista mallorquí. Capdavanter de la Renaixença. La seva activitat poètica es basà en el coneixement de la literatura clàssica catalana.

Bonaventura Carles Aribau

Bonaventura Carles Aribau → Creador del poema La Pàtria, considerat el poema iniciador de la Renaixença i del Romanticisme.

Joan Ramis i Ramis

Joan Ramis i Ramis → Maó, 1746 - Maó, 1819. Fou advocat, escriptor i historiador. Les seves obres principals es situen en la seva primera etapa com a escriptor i són tres tragèdies titulades Lucrècia, Arminda i Constància.

Renaixença

Definició

Definició: És un moviment cultural i literari, encara que també de caire polític, que s'inicià a Catalunya al segon terç del segle XIX.

Característiques

Es pretén definir una identitat nacional catalana. Es vol constituir una literatura nacional, moderna i d'abast popular. Es vol crear una llengua literària.

Etapes

• 1a etapa (1833-1858): Publicació del poema La Pàtria d'Aribau. L'ús de la llengua és molt escàs i predomina la poesia. Paper important de Joaquim Rubió i Ors.
• 2a etapa (1859-1889): S'inicia amb la restauració dels Jocs Florals. Els gèneres comencen a diversificar-se. A partir de 1870, autors importants del moviment comencen la seva producció literària.
• 3a etapa (1890): L'aparició del Modernisme l'any 1890 va suposar el triomf d'una nova concepció del paper de l'escriptor i de l'obra literària.

Jocs Florals

Jocs Florals: Certàmens literaris inspirats en els medievals i que varen ser fonamentals per a l'èxit de la Renaixença. Es reinstauraren el 1859. Van ser una plataforma de difusió dels nous escriptors i la base per al reconeixement de la cultura catalana. El lema va ser Pàtria, Fe i Amor i corresponia als premis Englantina, Viola i Flor Natural. Qui rebia els tres premis era nomenat Mestre en Gai Saber. - Objectius: potenciar, divulgar i donar prestigi a la llengua i literatura catalanes.

Autors

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer (Catalunya, 1845–1902). És el màxim exponent de la Renaixença. Va ser qualificat de «Príncep dels poetes catalans». Va recuperar la poesia culta després de tres segles de decadència. Es va presentar diversos anys als Jocs Florals i va guanyar alguns premis. Els principals temes que tracta en les seves obres són: Catalunya, la pàtria, Déu i la fe. Entre les seves obres cal destacar L'Atlàntida i Canigó (poesia èpica), Idil·lis i cants místics (poesia mística) i Montserrat (poesia religiosa).

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà (Tenerife, 1845–Barcelona, 1924). Principal dramaturg en llengua catalana de la Renaixença. Des de ben jove participà en el moviment literari català, i fou fundador i director de la revista La Renaixença. Es convertí en un defensor del catalanisme.

Aspectes que influiren en la seva obra: El fet de no ser del tot català; que els seus pares es van casar quan ell ja havia nascut; un fracàs amorós que el portà a idealitzar la dona com a mare. Entre les seves obres cal destacar Mar i Cel (escrita el 1888, dins la seva primera etapa com a dramaturg). Terra baixa, La filla del mar i Maria Rosa són obres amb una estructura d'un triangle amorós que mena un conflicte i té un final tràgic (obres de la seva segona etapa). Dins la tercera etapa trobam obres com L'Aranya i La Santa Espina.

Narcís Oller

Narcís Oller (Catalunya, 1846–1930). Escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme per acabar adaptant-se al Modernisme de l'època. La seva participació en tertúlies literàries de la revista La Renaixença i l'assistència als Jocs Florals el 1877 va fer que escrivís en català. Autor de sis novel·les destacades:

• La papallona
• L'Escanyapobres. Estudi d'una passió
• Vilaniu
• La febre d'or
• La bogeria
• Pilar Prim

Tota aquesta producció pretenia representar la realitat de la societat catalana durant la Restauració.