Romanticisme i Renaixença a Catalunya: Ideologia, Estètica i Autors Clau

Ideologies i Estètica del Romanticisme Català

Dues Tendències Principals

• Romàntics Liberals: Pere Mata, Víctor Balaguer. Republicans escèptics amb posicions radicals en art i política.
• Conservadors: Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Josep Pons i Gallarza, Teodor Llorente. Interès per la visió del passat medieval.

En l'àmbit estètic, es van oposar a la rigidesa neoclàssica i van defensar l'originalitat.

Jacint Verdaguer

(Folgueroles, Osona, 1845 - Barcelona, 1902)

Va portar la literatura i la llengua literària catalanes a un nivell de maduresa comparable al de Ramon Llull i Ausiàs March. Amb 20 anys va guanyar dues englantines als Jocs Florals. Ordenat sacerdot el 1870, es va traslladar a Barcelona. Durant tres anys va travessar l'Atlàntic, temps durant el qual va redactar L'Atlàntida, obra guanyadora als Jocs Florals de 1877, que consta d'una introducció, 10 cants i una conclusió, i narra l'epopeia del descobriment d'Amèrica per Colom.

A la dècada dels 80, tres tasques rellevants:

• Les excursions pel Pirineu.
• La confecció de Pàtria.
• La configuració del mite de Montserrat.

Va morir el 13 de juny de 1902, a Vil·la Joana de Vallvidrera.

Jocs Florals

Víctor Balaguer i Antoni de Bofarull van crear l'ambient definitiu per a la restauració dels Jocs Florals (l'1 de maig de 1859) al Saló de Cent. Les bases de la convocatòria se centraven en el triple lema de «Pàtria, Fe i Amor». El poeta que guanyava les tres categories obtenia el títol de «Mestre en Gai Saber».

Els Jocs Florals:

• Van crear un públic assidu al fet literari.
• Van fer possible l'aparició de les primeres infraestructures editorials en català.
• Van crear una poètica romàntica que va impulsar els diferents gèneres literaris i va permetre i potenciar l'aparició de noves generacions de poetes i prosistes.

Romanticisme i Renaixença

El romanticisme, moviment estètic iniciat a Alemanya i Anglaterra, es va estendre per tota Europa a finals del segle XVIII i principis del XIX. A Catalunya, l'any 1833, l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau marca el punt d'arrencada de la Renaixença, moviment que emprèn la recuperació de les senyes d'identitat nacional de Catalunya i de la llengua literària, i culmina amb la restauració dels Jocs Florals el 1859. El terme designa:

• El període comprès entre el que s'ha denominat decadència i el modernisme.
• El moviment cultural i de conscienciació nacionalista potenciat per la nova burgesia industrial.

Objectius

• Reconstruir la història de l'edat mitjana.
• Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
• Recollir per escrit la literatura de tradició oral.
• Codificar i depurar la llengua literària que es recuperava.
• Crear literatura en tots els gèneres, premsa i editorials.
• Potenciar les institucions ja existents i crear-ne de noves.

El Teatre Romàntic Català

• El drama romàntic: Frederic Soler (Serafí Pitarra), Josep Feliu i Codina i Josep Pin i Soler.
• La comèdia urbana de costums: Eduard Vidal i Valenciano (destaca Tal faràs, tal trobaràs).
• La tragèdia: Víctor Balaguer (Tragèdies, Noves tragèdies, Les esposalles de la morta, Raig de lluna). Les esposalles de la morta és una reelaboració de la història de Romeu i Julieta. L'obra més popular és el drama de Don Joan de Serrallonga.

Frederic Soler (Serafí Pitarra)

Frederic Soler va escriure tot un seguit de peces inconformistes. Va adoptar el pseudònim de Serafí Pitarra.

Les «Gatades»:

• Costumistes: Un barret de rialles, Liceistes i cruzados...
• Paròdies de drames romàntics: L'esquella de la torratxa, Ous del dia...

Des de Les joies de la Roser, va produir una trentena de títols que comprenen drames romàntics. «Mestre en Gai Saber», dramaturg d'èxit de públic. Soler va escriure una altra trentena d'obres, més comèdies que no pas drames, i va ser ridiculitzat en les seves paròdies i les obres dedicades a reflectir les formes de vida tradicional de la pagesia terratinent. Guimerà abandona el vers.

Àngel Guimerà

Va ser probablement el dramaturg català més important del segle XIX.

Tragèdies: Judit de Welp i, sobretot, Mar i cel.

Versos decasíl·labs: Recreen l'ambient del passat medieval amb una visió molt subjectiva de la història. Mar i cel, que presenta una tragèdia amorosa emmarcada en el segle XVII entre Blanca, una noia cristiana, i Saïd, un musulmà, és la que ha tingut més difusió.

Peces teatrals (En Pólvora, La festa del blat) com els seus discursos de caire polític, amb un compromís clar pel catalanisme i els conflictes de la vida contemporània.

Trilogia: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.

Personatges íntimament lligats a la seva trajectòria vital.