Romanticisme i Renaixença: Tècniques, Temes i Context Històric

El Romanticisme: Tècniques i Temes Essencials

El Romanticisme va marcar un trencament amb les normes establertes, exaltant la llibertat creativa de l'artista. El geni ja no es troba sotmès a cap regla; s'abandonen les tres unitats neoclàssiques i l'originalitat triomfa sobre la imitació. La finalitat didàctica dona pas al pur goig sensual immediat, sense importar que aquest goig derivi de la lletjor. L'artista ja no imita el món, sinó que ha de crear-ne un de nou, passant de ser un simple creador a ser concebut com el germà petit de Déu: un geni.

Temes Clau del Romanticisme

• L'exaltació del jo individual.
• L'heroi demoníac, parcialment inventat, com el poeta anglès Lord Byron.
• El descobriment del paisatge, elevat a la categoria de símbol.
• Els llocs, països o ambients exòtics, considerats originals i no contaminats per les convencions i la civilització.
• L'exaltació de l'Edat Mitjana o d'èpoques fantàstiques i llegendàries.
• El nacionalisme, que permet experimentar la singularitat fugissera del present com a part d'una cadena d'esdeveniments amb arrels antigues i dignes.
• La lluita contra el destí i l'adversitat.
• La fe en el futur, la justícia i el progrés.

Manifestacions del Romanticisme a Europa

El Romanticisme a Alemanya: Sturm und Drang

A Alemanya, cap a mitjan segle XVIII, apareix un moviment que comença a identificar el terme 'nació' amb una cultura germànica pròpia. Aquest moviment lluita contra la influència literària francesa, tot recuperant vells costums i tradicions i elogiant el concepte de pàtria. El moviment del Sturm und Drang, sota la inspiració de l'idealisme filosòfic de Kant i de Fichte, s'oposa al racionalisme il·lustrat, defensant la llibertat de l'emoció i el jo individual.

El Romanticisme a Anglaterra: La Segona Generació

A Anglaterra, el Romanticisme no té les connotacions d'un moviment de ruptura tan marcat. Només en la segona generació d'escriptors, com Byron, Shelley i Keats, trobem exemples de la conducta que solem considerar típica dels romàntics:

• Amors desesperats.
• Viatges incessants.
• Desarrelament.
• Passions desfermades.
• Morts prematures.

La Renaixença: Context Històric i Social del Segle XIX

Un Segle de Canvis Profunds

El segle XIX va ser un segle trasbalsat, un reflex dels canvis importants que s'estaven produint en les societats occidentals: la superació del sistema absolutista per la democràcia i la manifestació progressiva de la Revolució Industrial. El segle XIX comença amb una prosperitat considerable en el terreny del comerç català, però rebrà una aturada per l'esclat de la Guerra del Francès contra les tropes de Napoleó.

Conflictes Polítics i Socials

Poc després, arriba un rei absolutista com Ferran VII, que mantindrà les posicions més conservadores. Apareixen els partidaris de la llibertat i de la monarquia constitucional (els liberals). Aquest segle veurà la lluita continuada entre absolutistes i liberals. Els governs liberals, que se succeeixen després de la mort de Ferran VII, inicien reformes tímides que aconsegueixen un progrés social i polític, com la desamortització de les terres de l'Església. La divisió dels mateixos liberals (un sector més moderat i un altre més progressista) dificulten l'evolució del país.

L'Ascens de la Burgesia i la Recerca de la Democràcia

La burgesia sobresurt amb interessos agraris i industrials. Aquesta classe social és conscient que el marc polític en què s'ha de moure fa aigües i, per això, s'il·lusiona amb la Revolució de 1868, on cau la reina Isabel II i es proclama la Primera República.

La Restauració i la Consolidació Burgesa

La Restauració (1874) afavoreix una certa tranquil·litat social que permet la consolidació de la classe burgesa i del projecte político-cultural de la burgesia.