Rosa Leveroni — Anàlisi d'«Elegies de la represa, VI» (1952)

Contextualització

Aquest poema el va escriure Rosa Leveroni l’any 1952 i el va adjuntar al llibre que ella mateixa va redactar, titulat Presència i records. Aquest poema, en especial, estava influenciat per tot el que havia après del seu professor d’universitat, Carles Riba, i, per tant, per la seva forma de veure la poesia i per característiques concretes com l’ús del barroquisme.

Rosa Leveroni i Valls

Rosa Leveroni i Valls va ser una poeta espanyola destacada del segle XX; concretament, va néixer a Barcelona l’any 1910 i va morir a Cadaqués el 1985.

Formació i trajectòria

A la seva vida es va llicenciar com a bibliotecària a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, i també en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.

Va ser una de les fundadores de la revista Ariel.

Va dedicar gran part de la seva vida a la poesia, però també al teatre i a la crítica literària.

Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana a Londres i, més tard, a París.

Contingut del poema

El títol del poema, “Elegies de la represa, VI”, n’anticipa el contingut, ja que deixa clar que serà una elegia: és a dir, s’hi expressa de forma poètica la lamentació per un succés trist de la protagonista, en aquest cas la pèrdua del seu amat, és a dir, la mort. D’altra banda, el mot represa fa referència a reprendre allò que havia estat perdut, de manera que també indica la voluntat de recordar aquell esdeveniment.

Tema i to

Tracta sobretot sobre l’amor —l’amor de la protagonista cap a l’home del qual està enamorada— i, en general, parla de l’amor d’una manera molt privada i íntima, ja que només fa referència als seus propis sentiments. Ni tan sols sap com definir-lo; només l’expressa d’una manera molt peculiar, mostrant com estima el seu amat.

Estructura i parts

Aquest poema consta únicament d’una estrofa, però, segons l’èmfasi que dóna l’autora als diversos versos, es pot dividir en tres parts:

• Primera part: constaria només dels versos número 1 i part del número 2, on s’esmenta que no té arguments per dir-li per què l’estima.
• Segona part: agruparia des de la segona part del segon vers fins al vers 10, on parla del seu amor envers l’amat comparant-lo amb elements de la natura.
• Tercera part: seria el conjunt des del vers 11 fins al vers 16 —l’últim—, on hi apareix una repetició d’estrofa i s’esmenta finalment la importància que ell té per a la protagonista.

2