Rúbriques: Eina Clau per a l'Avaluació Competencial

Clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,6 KB

Les Rúbriques: Eines per a l'Avaluació Competencial

Les rúbriques són instruments idonis per concretar criteris d'avaluació en tasques complexes (competencials). Serveixen per:

  • Objectivar l'avaluació.
  • Que l'alumnat prengui consciència del seu nivell, del que ha adquirit i del que li falta per aprendre.

Avantatges de les Rúbriques

  • Integren criteris d’avaluació qualitatius i quantitatius.
  • Els criteris d’avaluació no són genèrics; estan fixats, són coneguts i compartits.
  • Promouen la responsabilitat de l’alumnat en el seu procés d'aprenentatge.
  • Permeten utilitzar-les en l'avaluació entre iguals (coavaluació).
  • Redueixen la subjectivitat de l’avaluació.

Què, Com i Quan Avaluar amb Rúbriques

L'avaluació és més eficaç si es realitza en diferents moments:

  • Durant els assajos o el procés: Per ajudar, focalitzar, corregir(-se) i suggerir activitats breus per a objectius específics (avaluació formadora).
  • En l'actuació final: Amb comentaris immediats sobre el resultat (avaluació formativa/sumativa).
  • Fora de l’aula: A casa, mitjançant l'autoanàlisi i la redacció d'un comentari (autoavaluació).

Qui Avalua?

  • El docent.
  • L'alumnat que observa durant els assajos o la presentació definitiva (coavaluació).
  • L'estudiant que realitza la tasca (autoavaluació).

Característiques de l'Avaluació amb Rúbriques

  • S'ha d'avaluar amb tacte, centrant-se en l'aprenentatge.
  • L'avaluació és relativa: La comunicació o les ciències socials no són ciències exactes com les matemàtiques (on 2+2=4); permeten matisos i no tenen criteris absoluts.
  • Cal aprendre a raonar l'avaluació: S'ha de saber justificar per tal que sigui vàlida i útil per a l'aprenentatge.

Format d'una Rúbrica Vàlida

Una rúbrica funcional sol incloure:

Aspectes a Avaluar

Coincideixen amb els elements clau a tenir en compte per planificar i realitzar la tasca.

Criteris de Qualitat Graduats

Es defineixen nivells d'assoliment per a cada aspecte, sovint en funció de la pertinença, complexitat, precisió, exactitud, coherència, creativitat, autonomia, tipus de transferència, etc.

  • Novell: No assoleix els mínims. S'utilitza aquest terme per respectar l'autoestima de l'alumnat, clau per a l'èxit de l'aprenentatge.
  • Aprenent: Assoliment dels mínims establerts.
  • Avançat: Supera els mínims, demostrant un bon domini (equivalent a un notable o excel·lent baix).
  • Expert: Demostra creativitat, innovació i transversalitat, aplicant criteris d'altres matèries o aportant elements nous. No és només qui en sap molt, sinó qui va més enllà.

La transferència consisteix a aplicar aprenentatges o solucions a contextos o problemes diferents.

Aquests quatre nivells es poden correspondre amb les qualificacions actuals (Insuficient, Suficient, Notable, Excel·lent), tot i que les rúbriques aporten informació qualitativa molt més útil que una simple nota numèrica.

Per tant, les qualificacions haurien de reflectir la valoració global del nivell competencial assolit (avaluació formativa i formadora), i no només una mitjana de notes de diferents tasques (avaluació sumativa tradicional).

Entradas relacionadas: