La Rússia Tsarista: Economia, Política i Revolució de 1917
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,54 KB
Rússia a Inicis del Segle XX
Rússia era l'estat europeu més extens i, alhora, el més endarrerit. L'economia es basava en una agricultura pròpia de l'Antic Règim, amb un 87,5% de la població vivint al camp.
Economia
- Agricultura: El 90% de la població vivia de l'agricultura. Un 41% treballava terres que no eren seves, un 28,5% posseïa petites propietats i un 18% eren grans terratinents.
- Indústria: Només un 12,5% de la població vivia a la ciutat, amb un 10% sent obrers de fàbriques. La industrialització era incipient i concentrada en algunes ciutats.
- Desigualtat social: Un 2,5% de la població pertanyia a la noblesa i la burgesia, generant una gran desigualtat social.
Política
El sistema polític era una autocràcia, on el tsar concentrava tot el poder. Existien partits polítics, però amb poca influència real.
- Liberals (Dreta): Liderats per figures com Kerenski, volien continuar la guerra i establir una Assemblea Constituent.
- Socialistes (Centre-Esquerra): Desitjaven acabar la guerra, dissoldre l'Assemblea Constituent i repartir les terres entre els pagesos.
- Marxistes: Dividits en:
- Manxevics (Martov): Partidaris d'una transició gradual cap al socialisme.
- Bolxevics (Lenin): Defensors d'una revolució proletària immediata.
La Revolució de 1905 i el Diumenge Sagnant
El 1905, el malestar social va esclatar i els bolxevics van intentar prendre el Palau d'Hivern. El tsar va ordenar disparar contra els manifestants, en el que es coneix com el Diumenge Sagnant, marcant el fracàs del primer intent revolucionari.
Rasputín i la Crisi del Règim
Rasputín, un personatge enigmàtic amb gran influència sobre el tsar i la tsarina, va augmentar el descrèdit de la monarquia. La seva presència i poder van generar un gran descontentament entre la població.
La Primera Guerra Mundial i la Caiguda del Tsar
El 1914, Rússia va entrar a la Primera Guerra Mundial, posant en evidència la seva desorganització i debilitat. La manca de recursos, munició i aliments va provocar un gran patiment entre la població i l'exèrcit.
La guerra va desorganitzar l'economia, els ferrocarrils es van destinar a l'abastiment del front i les ciutats van patir escassetat de productes bàsics. La fam i la misèria van alimentar el desig de canvi i van conduir a la Revolució de 1917.