Ruta de les Espècies: Història, Comerç i Grans Descobriments

La Ruta de les Espècies: Origen i Recorregut

La Ruta de les Espècies fa referència al conjunt de rutes marítimes que connectaven, a través de la costa meridional d’Àsia, les illes Moluques, les illes Cèlebes, Borneo, Sumatra, Xina, Indoxina, l’Índia i l’illa de Ceilan (Sri Lanka), i els ports orientals de la Mediterrània a través del mar Aràbic, el golf Pèrsic i el mar Roig. La majoria de les espècies es produïen a les illes orientals, a Xina i l’Índia.

Per què les espècies eren tan cares?

Fins al segle XIX, les espècies van ser un producte luxós i prohibit. La seva elevada cotització era el resultat de la suma de tres factors:

• Els costos d’elaboració: La majoria de les espècies tenien un procés d’elaboració complex i laboriós.
• Els costos de transport: Les enormes distàncies, les complicacions de les rutes terrestres (calia travessar deserts, muntanyes i altiplans) o marítimes (tifons, mal temps a la mar, vaixells insegurs), i la inseguretat dels camins i de la mar (pirateria i corsaris), elevaven el preu de les espècies.
• Els costos d’intermediació: Les espècies passaven per moltes mans abans d’arribar als consumidors europeus.

Usos i prestigi de les espècies al llarg de la història

Des de l’Antiguitat, les espècies van gaudir de gran prestigi i acceptació entre les classes solvents per:

• Les seves qualitats organolèptiques: perquè milloraven el sabor i la fragància dels aliments, des de les gustoses carns dels banquets a les verdures i llegums.
• Per les seves propietats antisèptiques: per conservar i assaonar determinats aliments i escalonar el seu consum en el temps.
• Per aromatitzar vins i altres begudes.
• Per les virtuts terapèutiques i tòniques que els atribuïa la medicina.

La caiguda de Constantinoble i la recerca de rutes

El 1453, la caiguda de Constantinoble a mans de l'Imperi Otomà i el consegüent tancament del comerç a través del Llevant mediterrani van obligar els europeus a buscar vies alternatives per arribar a les Índies orientals i a les illes de les espècies.

Els grans descobriments geogràfics i el comerç

L’atracció pel negoci de les espècies va ser el motor que va posar en marxa els grans descobriments geogràfics dels segles XV i XVI, quan els portuguesos i els espanyols van intentar fer-se amb aquest negoci buscant rutes alternatives, diferents de les que musulmans i italians mantenien i controlaven des de feia segles.

Cristòfol Colom i la recerca de la ruta occidental

El viatge de Cristòfol Colom de 1492 tenia com a objecte buscar una ruta comercial alternativa a les Índies. El 1513, després que Vasco Núñez de Balboa creués l’Istme de Panamà, cartògrafs i navegants van saber que Amèrica era un “Nou Món”.

Vasco de Gama i la ruta africana cap a l'Índia

Vasco de Gama, a les ordres del rei Manuel I de Portugal, va doblar el cap de Bona Esperança, situat a l’extrem sud d'Àfrica, i va arribar a Calcuta. Va inaugurar així la ruta que havia de proporcionar als portuguesos el control de les espècies sense necessitat de comptar amb intermediaris. La ruta portuguesa va fer baixar immediatament el preu de les espècies (el viatge era llarg i perillós, però s'evitaven intermediaris), encara que el negoci va continuar sent durant segles interessant des del punt de vista econòmic.

Magallanes i Elcano: La primera volta al món

Fernando de Magallanes i Juan Sebastián Elcano van viatjar cap a l’oest i van fer la primera circumnavegació del planeta entre l’any 1519 i el 1522. Aquesta va ser la primera expedició europea que va creuar el Pacífic i va donar la volta al món.