Salut i Malaltia: Conceptes, Prevenció i Salut Pública

Concepte de salut

Concepte de salut: inclou l’absència de malalties i el benestar físic, mental, social, espiritual, sexual i mediambiental (OMS). Quan el nostre organisme deixa de fer correctament alguna de les seves funcions, es produeix un trastorn més o menys greu, anomenat malaltia. Aquestes ofereixen senyals d'un mal funcionament de l'organisme; aquests s’anomenen símptomes.

Prevenció i factors de risc

Malalties: per poder prevenir les malalties s'han de conèixer; d'això s'encarrega l’etiologia, la qual estudia el seu origen, factors de risc i mecanismes de transmissió. Factors de risc: per a cadascuna de les malalties hi ha uns factors de risc determinats.

Alguns hàbits que influeixen:

• Alimentació amb excés de greixos i sucre.
• Consum de tabac, alcohol i drogues.
• Higiene personal deficient.
• Certs tipus de feina.
• L'estrès.
• Els factors socials.

Evolució de la salut pública

1851: Primera Conferència Sanitària Internacional (París). Els èxits després d'això a cada país han estat:

• Aplicacions de polítiques de salut pública: lleis sobre manipulació d'aliments, potabilització de l’aigua i tractament de residus.
• Creació d’instituts públics de salut.
• Planificació sanitària: vacunació i prevenció.
• Millora de les eines de diagnòstic i nous fàrmacs.
• Millor nutrició.
• Inculcar a la població els hàbits de vida saludables.

Salut i factors ambientals

Aquests tenen una gran importància en l’aparició de malalties:

• Fum de cigarreta, materials aïllants, moquetes.
• Aigua i alimentació: residus industrials, residus ramaders, pesticides.
• Contaminació de l'aire: els fums dels cotxes, provocant malalties respiratòries.

Salut i factors genètics

Moltes malalties són provocades per mutacions (com el càncer) i poden ser aleatòries o genètiques. Per preveure les malalties hereditàries, a la mare se li fa una prova, l’amniocentesi, la qual consisteix a extreure una mostra de líquid amniòtic per així poder detectar defectes genètics o cromosòmics. Aquesta prova té risc d’avortament i per això no s’aplica sempre; és obligatòria en dones que abans han tingut malalties en els seus fills i en dones d’edats avançades.

Hàbits saludables i alimentació

Hàbits saludables:

• Alimentació equilibrada i saludable, sense excés de greixos saturats i amb abundància de fruita, verdures i llegums.
• Activitat física: exercici regular i de manera moderada.
• Higiene personal, dels aliments i de la llar.
• No consum de tabac, drogues o alcohol.

Salut i alimentació: la dieta equilibrada és aquella que aporta tots i cada un dels nutrients necessaris per dur a terme les funcions vitals, com sintetitzar molècules o proporcionar energia. Hauria de contenir entre un 50-55% d’hidrats de carboni (sucres), un 30-35% de greixos (lípids) i un 10-15% d’altres nutrients (proteïnes). Hem de menjar de manera variada, equilibrada i amb aliments saludables.

Malalties associades a la dieta

La dieta és un factor molt important en el desenvolupament de patologies:

• Malalties cardiovasculars: problema de salut molt greu on la causa directa és l’obesitat.
• Càncer: es creu que el 35% dels tumors tenen un origen de caire alimentari o relacionat. Els aliments més adequats per a la prevenció del càncer són la fruita, la verdura, els cereals integrals i els llegums; per contra, no podem consumir alcohol ni dietes amb excés de greix, ja que posen en risc la salut.

Trastorns alimentaris

• Sobrepès i obesitat mòrbida: es calcula amb l'IMC (índex de massa corporal). Les causes són una mala alimentació juntament amb la disminució de l’activitat física.
• Anorèxia nerviosa i bulímia: són trastorns de caire psicològic caracteritzats per tenir una imatge distorsionada del propi cos. Tenen una influència molt gran en els adolescents.
• Anorèxia: ingestió insuficient d’aliments, sobretot d’alt valor calòric, combinant-ho amb el consum de laxants i molt exercici físic.
• Bulímia: pateixen ansietat i una preocupació excessiva pel cos i el pes. És un desordre causat per l’ansietat.

Normalment, les persones que adquireixen aquestes malalties solen ser molt exigents i perfeccionistes. Aquests trastorns psicològics provoquen greus alteracions funcionals que poden conduir fins a la mort.

Malalties infeccioses i no infeccioses

Malalties infeccioses: també anomenades transmissibles, es transmeten d’un individu a un altre. Podem parlar de:

• Brot: infecció en un lloc específic, més o menys controlat.
• Epidèmia: brot descontrolat que dura bastant temps en una zona geogràfica concreta.
• Pandèmia: epidèmia que afecta més d’un continent amb transmissió comunitària (Ex: COVID-19, SIDA).

Malalties no infeccioses: no són contagioses i es deuen a alteracions d’òrgans o teixits. Les que preocupen més actualment són el càncer i les malalties cardiovasculars (infart de miocardi, arteriosclerosi, ictus, hipertensió arterial...).

El càncer és la reproducció anormal de les cèl·lules que originen un tumor, que pot ser benigne o maligne. Quan es transmet a la sang o a altres parts del cos s’anomena metàstasi. Els carcinògens són els factors que afavoreixen l’aparició de tumors (substàncies químiques, radiació ultraviolada, raigs X, etc.). La prevenció està orientada a disminuir l’exposició a aquests agents.

Salut mental i sistema immunitari

Malalties psíquiques: relacionades amb el sistema nerviós, es defineixen com a alteracions de les funcions intel·lectuals.

• Depressió: profunda tristesa que pot impedir fer vida normal; es pot curar.
• Esquizofrènia: tendència a desconnectar-se del món; pot produir deliris i al·lucinacions.
• Demència: pèrdua progressiva de les facultats intel·lectuals.
• Ansietat o por: com l'agorafòbia (por a les multituds) o la claustrofòbia.

Malalties del sistema immunitari:

• Al·lèrgies: hipersensibilitat davant de substàncies anomenades al·lergògens (pol·len, pèls d’animals).
• Malalties autoimmunitàries: el sistema immunitari reconeix com a estranyes les seves pròpies cèl·lules (Ex: esclerosi múltiple, artritis reumatoide).

Vacunes, diagnòstic i patents

Vacunes i immunitat: algunes malalties només es pateixen un cop a la vida (xarampió, rubèola) perquè el cos queda immunitzat. El sistema immunitari té dues barreres: la inespecífica i l'específica (antígens i anticossos). El nom de vacuna prové de les vaques; Jenner va començar el seu descobriment i Pasteur el va completar. La vacunació introdueix virus o bacteris inactivats per generar una resposta immunitària.

Mètodes de diagnòstic: el primer pas sol ser una anàlisi de sang (sucre, plaquetes, leucòcits). Altres mètodes inclouen anàlisis genètiques per a patologies familiars i l'anatomia patològica.

Les patents i el medi ambient: tenir la patent és ser el propietari d’un fàrmac. El procés per aprovar una patent pot durar 10 anys i costar 10 milions de dòlars. Aquest elevat cost d'experimentació fa que els preus dels medicaments siguin alts, tot i que sovint són cofinançats pel govern.

Sanitat al tercer món

La sanitat està molt lligada al poder adquisitiu. Al tercer món no hi ha un sistema sanitari estructurat. El 90% de la inversió en recerca es dedica a malalties dels països desenvolupats, deixant només un 10% per a la resta del món.

La malària o paludisme és la principal causa de mort en països subdesenvolupats com els de l'Àfrica. És una malaltia infecciosa transmesa per un mosquit femella que causa nàusees i problemes respiratoris. Es registren uns 219 milions de casos anuals amb 435.000 morts. La prevenció inclou l'ús d'insecticides, tot i que el mosquit hi està desenvolupant resistència.