Salut Mental: Estigma, Necessitats i Models d'Atenció Integral

Aspectes Conceptuals de la Salut Mental

La Malaltia Mental (MM) Estigmatitzada

La Malaltia Mental (MM) estigmatitzada es manifesta en la dicotomia: No (boig, depressiu, manicomi) vs. Sí (malalt mental, p. depressió, centre de dia). Una MM és l'alteració emocional i cognitiva que afecta el funcionament del procés psicològic i causa desajust social.

Característiques de la Malaltia Mental

Les característiques principals inclouen conductes "socialment no acceptades", malestar subjectiu important i símptomes que perduren en el temps. Les alteracions són:

• Alteració del pensament: Creences falses (deliris).
• Alteració de l'estat d'ànim: Tristesa extrema (no fer coses que agraden).
• Alteració de la sensopercepció: Al·lucinacions (escoltar veus).
• Alteració neurocognitiva: Dificultat per concentrar-se, manca de memòria (no recordar).
• Alteració de la conducta i control d'impulsos: No controlar situacions estressants (conductes extravagants).
• Símptomes negatius: Apàtia, passivitat (no sortir, no dutxar-se).

Necessitats de les Persones amb Problemes de Salut Mental

Les necessitats varien segons la persona i la malaltia, però la majoria presenten mancances en el funcionament quotidià, la participació social i la inserció sociolaboral.

Limitacions en el Funcionament Quotidià

Les conseqüències poden disminuir segons les Activitats de la Vida Diària (AVD):

• AVD d'autocura: Higiene, salut, etc.
• AVD instrumentals: Dificultats en la gestió de diners, organització de l'habitatge, alimentació correcta.
• AVD avançades: Poca capacitat o dificultats per complir objectius i obligacions laborals.

Restriccions en la Participació Social

Aquestes restriccions són conseqüència tant de la persona com de l'entorn:

• Autocontrol: Falta de competència personal per manejar situacions difícils.
• Relacions interpersonals: Dificultats en les habilitats socials (tenen un grup petit d'amics).
• Participació en la societat: Desmotivació, desinterès, mala gestió del temps.
• Poca propensió a acudir a serveis sanitaris i socials: No reconeixement de la malaltia, falta de diagnòstic, tractament erroni. Això eleva les barreres socials, ja que provoca un rebuig social.

Necessitats d'Inserció Sociolaboral

Les persones amb MM han d'ocupar el temps lliure. Es fomenten dues grans fórmules:

Foment de l'Ocupació a l'Empresa Ordinària

L'objectiu és aconseguir un lloc de treball ordinari i la recerca de feina.

Fórmules d'Ocupació Protegida

1. Centres Especials d'Ocupació (CEO): Feina remunerada adequada a les seves capacitats.
2. Empreses Socials: Creen ocupació específica, productiva i pagada per a persones amb MM.
3. Escoles Taller, Cases d'Oficis i Tallers d'Ocupació: Programes públics en què es combina formació amb treball.

Models d'Atenció a Persones amb Malaltia Mental

Els trastorns de salut mental es tracten de manera individual, amb psicofàrmacs i/o amb teràpia. Hi ha cinc perspectives d'atenció:

Tractament Farmacològic

• Avantatges (+): Permet viure en societat i no estar internat.
• Inconvenients (-): S'han de seleccionar molt bé els fàrmacs i cal vigilar el pacient.

Els principals grups de medicaments busquen reduir símptomes, retardar l'evolució de la malaltia i atenuar els efectes derivats.

Hospitalització

1. Hospital de Dia: Ofereix cures bàsiques, alimentació, promou canvis en l'usuari. Adreçat a pacients amb mínima capacitat d'autocontrol i suport familiar. L'estada depèn de cada persona.
2. Unitats de Crisi o d'Hospitalització Breu: Per a situacions de crisi. Serveixen per protegir idees suïcides, evitar autolesions i prevenir danys a tercers. La gravetat de la crisi determinarà l'estada (normalment 15 dies).
3. Unitats Hospitalàries de Tractament i Rehabilitació: Tractament, rehabilitació i contenció. Per a persones amb patologies greus i problemes/necessitats que no es poden tractar de manera autònoma. L'estada dependrà de la intensitat de l'afectació, l'autonomia personal i el suport proporcionat.

Atenció Psicològica i Psicoteràpia

Consisteix en el diàleg amb un professional. Els objectius són:

• Informar sobre la malaltia.
• Ajudar a descobrir els recursos propis.
• Reorganitzar la personalitat.
• Identificar maneres errònies de pensar.
• Reduir actituds i conductes negatives i reforçar les positives.
• Verificar si s'està seguint el tractament mèdic i detectar per què no es fa.
• Proporcionar informació i consell a la família.

Rehabilitació Psicosocial

Diferents intervencions de suport que ajuden les persones a adquirir o recuperar les capacitats o habilitats perdudes. Hi ha sis àrees d'intervenció:

• Psicoeducativa: Informació a la persona i la família sobre la malaltia.
• Habilitats Socials: Fomentar-les a través d'activitats i dinàmiques de grup.
• AVD: Ajudar a la realització de les activitats de cura pròpia.
• Educació per a la Salut: Fomentar una forma de vida saludable a través del treball per blocs temàtics.
• Activitat d'Oci: Promoure que la persona adquireixi i desenvolupi aficions.
• Orientació: Proporcionar recursos de formació, incorporació al mercat laboral, ocupació del temps lliure i accés a l'habitatge.

L'Atenció a la Família i Cuidadors

La família proporciona estabilitat, ajuda i un entorn saludable.

1. Estrès de la família i cuidadors: S'aborden amb tècniques de relaxació i recursos sociosanitaris.
2. Associacions de família i grups de suport: Permeten intercanviar experiències i situacions, i informar de recursos.

Principals Trastorns de Salut Mental

• Trastorns psicòtics: Alteració del pensament (p. ex., esquizofrènia).
• Trastorns de l'estat d'ànim: Tristesa profunda o alteració de l'estat d'ànim de la persona (p. ex., depressió).
• Trastorns d'ansietat: Por, percepció extrema (p. ex., Trastorn Obsessiu Compulsiu - TOC).
• Trastorns de personalitat: Distorsió de la persona i la realitat (p. ex., paranoica).
• Demències: Deteriorament de la memòria i el pensament (p. ex., Alzheimer).