Salut Pública i Factors Ambientals: Evolució Històrica a Espanya

Mesura de l'Exposició Ambiental i Factors de Risc

La mesura de l'exposició ambiental als factors de risc es pot abordar des de dues perspectives principals:

• Marc ambiental: Presència de potencials factors de risc en l'ambient físic que afecten grups de població.
• Mesura individual: Exposició dels individus a un o un conjunt de factors de risc ambiental. És crucial considerar la intensitat de l'exposició, ja que pot variar en funció de les característiques individuals.

Contaminació Atmosfèrica i els seus Efectes en la Salut

Els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut humana depenen del temps d'exposició, podent ser aguts o crònics. Afecten principalment el sistema cardiorespiratori i poden causar irritació ocular, nasal i de gola.

Contaminació de l'Aigua

La contaminació de l'aigua és un factor de risc ambiental significatiu per a la salut pública.

Contaminació Física i Química

Els efectes de la contaminació física i química varien en funció del tòxic i la dosi ingerida. Poden produir efectes aguts o crònics, incloent danys al material genètic, processos oncològics i mutacions.

El Sòl i els Residus Sòlids

Els residus sòlids presenten diversos aspectes sanitaris relacionats:

• Agents patògens
• Vectors de malalties
• Contaminació d'aliments
• Contaminants químics

Classificació dels Residus Sanitaris

Els residus sanitaris es classifiquen en diferents grups segons el seu risc:

• Grup 1: Similars als residus urbans.
• Grup 2: No presenten risc per a la salut.
• Grup 3: Presenten biorisc (menys del 10% del total).
• Grup 4: Requereixen normatives especials.

Radiacions: Ionitzants i No Ionitzants

Les radiacions es divideixen en dos tipus principals amb efectes diferents en la salut:

• Radiacions ionitzants: Poden causar mutacions, càncer i danys genètics.
• Radiacions no ionitzants: Associades a càncer de pell, queratitis i cataractes.

Contaminació Acústica

La contaminació acústica té efectes tant auditius com no auditius:

• Efectes auditius: Principalment la pèrdua d'audició.
• Efectes no auditius: Afecten la comunicació, el son i poden generar estrès.

Concepte i Evolució de la Salut Pública a Espanya

Evolució Històrica de la Salut Pública

La salut pública ha experimentat una llarga evolució a través de diverses etapes històriques:

• Edat Mitjana: Caracteritzada pel domini del Cristianisme, canvis d'actituds, moviments migratoris, epidèmies i cures a càrrec d'ordres religioses.
• Revolució Industrial: Va comportar canvis socials profunds, augment de les migracions, empitjorament de la salut i la continuïtat de les cures per part de les ordres religioses.
• Moviment Sanitari: Impulsat per informes clau com el de Chadwick, que va relacionar pobresa i malaltia, recomanant la intervenció de l'Estat i promovent la creació d'escoles d'infermeria.
• Informe Lemuel Shattuck: Va proposar la creació de departaments de salut, la implementació d'immunitzacions, l'educació sanitària i el sanejament ambiental.
• Infermeria Comunitària: Va veure l'aparició del servei d'infermeria de districte, la primera escola d'infermeria de Salut Pública i els primers documents escrits sobre infermeria, amb figures com Florence Nightingale.
• Segle XX: Consolidació de la Història Natural de les Malalties, desenvolupament de vacunes i comprensió dels mecanismes de transmissió.

Evolució de la Salut Pública a Espanya

• Segle XVIII: Inicis de l'administració sanitària, implementació de mesures d'higiene mediambiental i desenvolupament de les professions sanitàries.
• Segle XIX:
  • Introducció de la vacuna de la verola, una de les pitjors plagues que ha patit la humanitat. Es va publicar el primer Manual de Vacunes. Carles IV va impulsar la vacunació gratuïta per a tota la població i la formació en la preparació de vacunes.
  • El còlera va ser l'última de les grans malalties epidèmiques d'Occident. Van sorgir dues corrents principals:
    • Les quarantenes (basades en el contagi immediat).
    • La identificació d'infeccions (enfocament anticontagiós) i l'aplicació de mesures desinfectants.
• Segle XX:
  • Consolidació de la microbiologia i la Medicina Social.
  • Sensació de retard sanitari, com a component de la crisi consecutiva a la derrota enfront dels EUA, que va impulsar la voluntat de modificar la vida social i l'acció de l'Estat.
  • Segona meitat del segle XX: Consolidació de l'Epidemiologia, amb una disminució notable de la mortalitat i un increment significatiu de l'esperança de vida.