Salut, Resistència i Primers Auxilis: Guia Completa

Què és la Salut?

La salut és l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties.

Una vida sana és el primer pas cap al benestar. Per tant, revisar els costums i adaptar-los a la nostra situació ens permetrà millorar la salut i la qualitat de vida.

Què és la Resistència?

Podem definir la resistència com la capacitat que tenim per poder suportar una activitat de llarga durada i recuperar-nos ràpidament després de realitzar un exercici físic.

Tipus de Resistència

• Resistència anaeròbica alàctica: Esforços de curta durada (menys de 10 segons) i gran intensitat sense acumulació d’àcid làctic, que es repeteixen en el temps.
• Resistència anaeròbica làctica: Esforços de curta durada i gran intensitat amb acumulació d’àcid làctic (de 30” fins a 2-3’).
• Resistència aeròbica: Esforços de llarga durada i baixa o mitjana intensitat.

Càlcul de la Freqüència Cardíaca

La freqüència cardíaca varia segons l'edat, el sexe, característiques individuals i el tipus d'activitat que es realitza, temperatura ambient, nivell de descans. La fórmula per calcular el VO2 màx és la següent:

VO2 màx = (22,351 x distància en km) - 11,288

Exemple:

Un atleta de 30 anys que recorre 2 km en 12 min.

Així, el seu VO2 màx serà: (22,351 x 2) – 11,288 = 33.36 ml/kg/min.

Vies d'Obtenció d'Energia

Vies d’obtenció de l’energia en les activitats de llarga durada.

Per entendre les diferents classes de resistència cal saber com obté energia el múscul (l’ATP).

• Vies anaeròbiques: Són les que s’utilitzen quan el múscul és sotmès a esforços molt intensos durant un curt període de temps, en què el múscul no té prou oxigen a la seva disposició.
• Via anaeròbica alàctica: S’obté l’energia dels magatzems que hi ha al múscul sense que l’oxigen aportat per l’organisme sigui suficient. No genera àcid làctic. Només es pot fer servir aquests dipòsits uns 10 segons.
• Via anaeròbica làctica: S’utilitzen els hidrats de carboni però sense que es disposi de suficient oxigen per generar l’energia, amb el que s’allibera una substància de rebuig anomenada àcid làctic que en altes concentracions produeix fatiga muscular, amb el que la seva durada és d’uns 2 minuts.
• Via aeròbica: La tercera via produeix energia a partir dels hidrats de carboni en un primer moment, i dels greixos quan l’exercici és perllongat, sempre amb la presència d’oxigen (per tant l’exercici és de moderada intensitat). Pot ser utilitzada durant molt de temps. A partir d’aquesta explicació trobem els diferents tipus de resistència. Hi ha activitats en què s’utilitza només una d’aquestes vies, però d’altres en què s’utilitzen les tres vies de forma alternada i aleatòria (com en els esports d’equip).

Què és el PAS?

L'objectiu de la tècnica PAS (Protegir, Avisar i Socórrer) és precisament assegurar la zona perquè les emergències puguin arribar al lloc del sinistre tan ràpid com sigui possible i evitar que es produeixi un segon sinistre de trànsit. Per això, la finalitat principal és salvar vides.

Valoració del Pacient

L'objectiu de la tècnica PAS (Protegir, Avisar i Socórrer) és precisament assegurar la zona perquè les emergències puguin arribar al lloc del sinistre tan ràpid com sigui possible i evitar que es produeixi un segon sinistre de trànsit. Per això, la finalitat principal és salvar vides.

1. Estat de consciència. 2. Respiració. 3. Circulació.

Aplicació de Primers Auxilis

1. Mantenir viu l'accidentat.
2. Evitar noves lesions o complicacions.
3. Posar l'accidentat com més aviat millor en mans de serveis mèdics.
4. Alleujar el dolor.
5. Evitar infeccions o lesions secundàries.

Reanimació Cardiopulmonar (RCP)

911

Es comprimeix el cap avall el tòrax de la persona fins a enfonsar-lo entre 5 a 6 cm.

Es mantenen sempre els braços estesos.

Es recolza el taló d'una mà al centre inferior de l'estern. Col·loqueu el taló de l'altra mà sobre la primera i entrellaça els teus dits.

Zona on s'han de fer les compressions.

Què és el DEA?

Tant DEA com DESA són dispositius mèdics especials que ajuden a estabilitzar el ritme cardíac d'una persona afectada per una parada cardiorespiratòria. Normalment ens trobem amb molts d'aquests dispositius a la via pública i de manera més comú en aquells llocs amb més trànsit de públic.