Salvador Allende i la via xilena al socialisme

El Xile de Salvador Allende: La via al socialisme

La primordial diferència entre Cuba i Xile és que Castro arriba al poder a través d’una guerra de guerrilles i a Xile s'hi arriba a través de la via electoral.

La Unidad Popular i el programa de reformes

La Unidad Popular (UP), una coalició encapçalada per Salvador Allende, proposava dins del seu programa electoral portar la revolució política, social i econòmica de caràcter socialista a Xile. Dins de la coalició hi havia el Partit Comunista amb Pablo Neruda com a dirigent. Els primers interessats a desestabilitzar la UP i evitar la revolució d'Allende eren els Estats Units, amb la CIA com a braç executor, i l'oligarquia xilena, que tenia el poder econòmic i es trobava políticament dins del Partido Nacional.

Les eleccions presidencials de 1970

El 4 de setembre del 1970 es convoquen eleccions presidencials amb els següents resultats:

• Unidad Popular (Salvador Allende): 1.075.616 vots (36,3%).
• Partido Nacional (Alessandri): 1.036.278 vots (34,9%).
• Democràcia Cristiana (Tomic): 824.849 vots (27,8%).

El Partido Nacional era la dreta clàssica, ortodoxa i convencional, mentre que la Democràcia Cristiana representava el centre-dreta.

L'assassinat de René Schneider i la proclamació

El 22 d’octubre del 1970, un comando de la ultradreta va assassinar el comandant en cap de l’exèrcit i destacat membre de Democràcia Cristiana, René Schneider. Tot aquest daltabaix va accelerar el clima a favor d'Allende; el 24 d’octubre del 1970 és proclamat president amb els vots de la Democràcia Cristiana (DC) a canvi de l'"Estatuto de Garantías Democráticas".

Amb aquest estatut, la UP es comprometia a no fer reformes en:

• L’exèrcit i la policia.
• L’Església.
• L’administració.
• Els mitjans de comunicació.

En definitiva, Allende no podia tocar cap dels aparells de l’estat i, per tant, ho tenia difícil per reformar el país cap al socialisme.

El "bloqueig invisible" i la nacionalització

Els Estats Units van començar una estratègia anomenada "bloqueig invisible" per fer front al projecte polític d'Allende. Un dels objectius del projecte socialista era nacionalitzar les empreses nord-americanes; un total de 144 empreses controlaven gairebé la totalitat del país. Per tal de nacionalitzar-les, es van pagar diverses indemnitzacions:

• 400 milions de $ a bancs comercials.
• 576 milions de $ a multinacionals de ferro i salitre.
• 320 milions de $ a terratinents.
• 600 milions de $ a diversos monopolis expropiats.
• 8.830 milions de $ a Anaconda i Kennecott.

Això va formar part del bloqueig comercial destinat a estrangular l’economia xilena.