Salvador Espriu i Conceptes Clau de Sociolingüística Catalana
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,52 KB
Salvador Espriu: Característiques, Temes i Mites
Salvador Espriu va néixer a Girona el 1913. Va ser un poeta i novel·lista català fonamental de la postguerra.
Obra i Temàtica Central
Als anys 50 va escriure Mr. Death, on aplicà la ironia i allò grotesc a la mort. També en aquesta dècada va escriure Final del laberint, on apareixen símbols i es mostren la sàtira, l'èpica i l'elegia.
La seva obra es caracteritza per:
- La riquesa idiomàtica.
- La complexitat temàtica i la capacitat per descriure la història col·lectiva, fet que la converteix en una de les més importants de la seva època.
- Un to didàctic que va semblar molt modern.
Espriu es va limitar a parlar de la llibertat, la justícia i la tolerància. Els temes principals dels seus poemes inclouen la mort, la pàtria i la preocupació per Catalunya després de la Guerra Civil.
Diferència entre Normativització i Normalització Lingüística
Aquests dos processos són clau en la planificació lingüística del català:
Normativització de la Llengua
La normativització de la llengua va partir de les idees dels modernistes en relació amb l'estàndard literari. Es va elaborar un diccionari i la col·laboració dels noucentistes va ajudar a fundar institucions amb l'objectiu d'estudiar, depurar i fixar la llengua.
Normalització de la Llengua
La normalització és competència de tota la societat. Es refereix a l'esforç en vers a la població per fer normal l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits i prendre consciència lingüística.
El Procés de Normalització Lingüística
En el context de la normalització, cal recordar que la normativització de la llengua va partir de les idees dels modernistes en relació amb l'estàndard literari i va permetre l'elaboració d'un diccionari i la fundació d'institucions per fixar la llengua.
Què és una Llengua Estàndard?
Una llengua estàndard (o varietat estàndard) és una elaboració artificial i planificada a partir d'una única llengua, per tal d'obtenir un model lingüístic unitari per a:
- L'ensenyament.
- Els usos oficials.
- Els usos escrits i formals.
Aquest model permet, alhora, cohesionar el territori on és oficial des del punt de vista polític i social.
Substitució Lingüística
La substitució lingüística és un terme de la sociolingüística que es refereix a un procés al final del qual una comunitat lingüística acaba passant a formar part d'una altra comunitat lingüística per l'abandonament de la seva llengua pròpia.
Bilingüisme: Definició i Tipus
El bilingüisme es pot classificar segons l'àmbit d'aplicació:
- Bilingüisme Individual
- Es produeix quan un individu té la capacitat de dominar dues llengües.
- Bilingüisme Social
- Quan en un determinat grup social es fan servir dues llengües, sigui per a finalitats diferents o per a la mateixa, a causa de factors com la imposició política, la immigració o les necessitats de comunicació.
- Bilingüisme Territorial
- Es produeix quan es divideix un territori en dues parts i en cadascuna s'utilitza una llengua diferent. Exemples reeixits inclouen Bèlgica (francès i flamenc) o el Canadà (anglès i francès).