Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol: Poesia Catalana Clau

Salvador Espriu: Entre el Mite i el Compromís Cívic

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, Girona, 1913 - Barcelona 1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. A causa de les commocions de la Guerra Civil, fou un altre escriptor "oficinista", com Franz Kafka o Fernando Pessoa, autors, com ell, també hermètics i cabalistes.

L'obra d'Espriu, caracteritzada per la mescla d'un intel·lectualisme extrem i d'un descriptivisme sovint càustic, té una gran singularitat. La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts, la capacitat per a descriure en termes transcendents la història col·lectiva, han fet que sigui considerada com una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.

Obra Poètica d'Espriu

En el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), Espriu va evocar el món destruït per la guerra que identificava amb la mítica Sinera (Arenys de Mar). Els quatre llibres següents formen l’anomenat cicle líric:

• Les hores (1952)
• Mrs. Death (1952)
• El caminant i el mur (1954)
• Final del laberint (1955)

Aquests llibres tracen un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència mística de Final del laberint, on Espriu segueix els principis íntimament lligats a la teologia negativa, segons la qual Déu es comporta com un cec respecte a la humanitat.

La Pell de Brau: Ressonància Cívica

La posició mística de Final del laberint canvià a La pell de brau (1960), sens dubte el llibre de més ressonància de l'autor. La poesia d'Espriu, considerada metafísica fins llavors, va ser qualificada com a realista. El to èpic o didàctic de l’obra va semblar extremadament modern, a pesar de la vaguetat social del discurs del poeta, que només es va limitar a parlar en general de la llibertat, la justícia i la tolerància.

A La pell de brau Espriu abocava reflexions sobre la diversitat i la tolerància i tècniques antigues (ús personal dels símbols i mescla de sàtira, èpica i elegia). No obstant això, el llibre va adquirir un caràcter de discurs cívic, a causa del clima que es vivia en la societat catalana del moment, així com pel fet de centrar el punt de vista en el conjunt de Sefarad (l’Espanya jueva), la qual cosa va actuar com a catalitzador d'una nova actualitat del poeta, fins i tot internacional.

La gran ressonància que li va proporcionar el fet que els seus poemes fossin musicats i cantats per Raimon (Cançons de la roda del temps, 1966) va contribuir a la popularització d'una obra que es llegí, fins pràcticament la mort del poeta, en clau patriòtica i de consciència moral i nacional de la societat catalana.

Miquel Martí i Pol: La Veu Popular i Compromesa

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - 2003) és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el feia accessible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques.

La seva constant referència a la situació social i nacional catalana havia fet que molts dels seus poemes fossin sistemàticament citats por polítics i altres dirigents socials, mentre que molts cantants havien posat música a les seves creacions, cosa que contribuí encara més a la seva popularització. De fet, 139 dels seus poemes s'han musicat en 45 discos diferents, essent Lluís Llach un dels cantants que ha immortalitzat llargs poemaris de Martí i Pol, com Un pont de mar blava i Ara Mateix.

Vida, Obra i Compromís

Miquel Martí i Pol havia nascut en el si d’una família obrera. El seu pare era manyà. A causa de la precària situació econòmica de la família, als 14 anys va començar a treballar com a comptable, però el 1972 va haver de plegar a causa d’una esclerosi múltiple. A finals dels cinquanta, es va afegir al nucli pioner de la Nova Cançó com a lletrista. Políticament, va militar al PSUC i va ser membre de l’Assemblea de Catalunya.

Poesia i vida són dos elements que van absolutament lligats en la seva obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta: la reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seva superació, el compromís nacional, el pas del temps i el balanç de vida.

Temes i Valors Fonamentals

La seva poesia fon un temps interior, personal i subjectiu, amb un temps obert, exterior i social. La suma d'aquestes dues veus configuren en un tot la seva poesia, que ha evolucionat i ha oscil·lat segons les vicissituds de la seva biografia personal i els canvis i les transformacions de la societat catalana.

Miquel Martí i Pol, poeta compromès amb la vida, ha construït la seva experiència biogràfica i poètica sobre tres grans valors humans:

• La sinceritat
• L'autenticitat
• La solidaritat

El 1997 el Parlament català va reclamar per a Martí i Pol el premi Nobel, amb l’aval de 400 ajuntaments. Alguns dels seus llibres s’han traduït a l’anglès, l’asturià, el castellà, l’eslovè, el francès i l’italià.