Salvador Espriu i el mite d'Antígona: Anàlisi i context

Salvador Espriu: Biografia i trajectòria

Salvador Espriu va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners, on el seu pare exercia de notari. La família es va establir a Barcelona, tot i que passaven llargues temporades a Arenys de Mar, indret que l'autor batejà literàriament com a Sinera.

La seva vida va estar marcada per la tragèdia: una de les seves germanes va morir de xarampió i, anys més tard, el seu germà va perdre la vida en un accident al port d'Arenys. Espriu va estudiar Dret i Història Antiga. Els seus viatges a Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia van tenir un paper fonamental en la seva obra.

Va viure en una època de preguerra, en una societat marcada pel conflicte, i es va relacionar amb els intel·lectuals més destacats del moment. Malauradament, l'esclat de la Guerra Civil va estroncar la seva carrera. L'any 1939 va escriure Antígona. Va morir el 1985 a Barcelona i fou enterrat a Arenys de Mar.

El mite d'Antígona a l'antiguitat clàssica

Segons la mitologia, la història d'Antígona comença quan Laios i Jocasta tenen un fill, desobeint el déu Apol·lo. Aquest fill, Èdip, està maleït a matar el seu pare i casar-se amb la seva pròpia mare. Un cop es compleix la profecia, neixen Antígona, Ismene, Etèocles i Polinices.

En descobrir la veritat, Jocasta se suïcida i Èdip es treu els ulls. Després de la mort d'Èdip, el regne de Tebes queda en mans dels seus dos fills, que han de regnar un any cadascú. Tanmateix, Etèocles decideix usurpar el tron. La lluita pel poder acaba amb la mort d'ambdós germans. Creont, el nou rei, decreta que Etèocles sigui enterrat amb honors, mentre que Polinices ha de restar abandonat fora de la ciutat. Antígona i Ismene s'hi oposen; tot i que Ismene es fa enrere, Antígona persisteix en la seva decisió fins a la mort.

El mite d'Antígona en el teatre català

L'obra estableix un paral·lelisme entre la guerra fratricida del mite i les dissidències del país de l'autor, Catalunya i Espanya, durant la dictadura franquista. Altres autors europeus, com Bertolt Brecht (en relació amb Hitler) i Jean Anouilh (amb l'ocupació nazi a França), també van fer versions d'aquest mite per denunciar la situació política dels seus respectius països.

Les versions d'Espriu

Espriu va escriure dues versions d'Antígona:

• Primera versió (1939): Dividida en dos actes.
• Segona versió: Realitzada anys més tard per a un públic estudiantil, dividida en tres actes i amb la introducció de nous personatges, com el Lúcid Conseller.

En l'obra d'Espriu, Antígona representa els valors positius, eterns i inalterables de Catalunya, alhora que mostra les diferents actituds de l'ésser humà davant el conflicte.