Salvador Espriu i Quim Monzó: Anàlisi Literària i Estilística

Salvador Espriu: Vida i Obra Poètica

Salvador Espriu ha conreat la narrativa, el teatre i la poesia. La seva producció poètica es desenvolupa després de la guerra, afavorida per les facilitats de publicació, i es caracteritza per la mescla d'un intel·lectualisme extrem, riques descripcions, una gran riquesa idiomàtica i una complexitat temàtica i de fonts.

Cicle Líric i Temes Essencials

Cementiri de Sinera és el seu primer llibre de poesia, on evoca el món destruït per la guerra, que el poeta identificava amb Sinera. Aquest i els quatre que el seguiran formen el cicle líric:

• Les hores
• Mrs. Death
• El caminant i el mur
• Final del laberint

Espriu fa una reflexió sobre la mort i expressa també l'amor a la pàtria. La llengua és, així mateix, un tema essencial en la seva obra.

L'Impacte de "La pell de brau"

Però va ser La pell de brau el llibre que més ressò va aconseguir. Amb un to èpic i didàctic, parla de la llibertat, la justícia i la tolerància, i eixampla el punt de vista a la península Ibèrica. S'inscriu dins del realisme social, i la situació política que vivia el país va fer que fos llegit en clau patriòtica i de consciència moral.

Herència Mítica i Estil Literari

L'obra d'Espriu destaca per la capacitat d'assimilar l'herència mítica de la humanitat, incloent-hi:

• L'antic Egipte
• La Bíblia
• La tradició mística jueva
• La mitologia grega

D'altra banda, combina el to líric, el satíric i el didàctic, enriquint la seva expressió literària.

Quim Monzó: Mestre del Conte Contemporani

Quim Monzó (Barcelona, 1952) va conrear la narrativa curta, ràpida i irònica, i és un referent del conte que tracta la quotidianitat. Alguns dels seus títols més coneguts són: Uf, va dir ell i El perquè de tot plegat.

Temes i Context de les Narracions

La matèria de les seves narracions és la vida quotidiana del món occidental urbà contemporani, reflectint:

• La societat hedonista, consumista i desideologitzada.
• La incomunicació de les relacions humanes.
• La solitud i la insatisfacció vital de l'home.

Els temes recurrents són la solitud, la desesperança, l'avorriment i els actes incomprensibles i rutinaris de cada dia. Se centra en les grans ciutats, amb personatges sense il·lusió.

Característiques de l'Estil de Monzó

L'estil de Quim Monzó es defineix per tres característiques principals:

• Personatges i espais anònims: Urbans i estàndard, descrits de manera indirecta a través de les accions que desenvolupen i del seu estil conversacional. Són exposats a situacions absurdes que els provoquen angoixa i incertesa, i que revelen allò que la naturalesa humana té de perplexa, ridícula i estúpida.
• Ús de l'humor i la ironia: Davant els costums i les conductes modernes.
• Elements il·lògics i fantàstics: Que deformen la realitat, aportant una perspectiva única.