Salvador Espriu: Reinterpretació d'Antígona i la Tragèdia Grega

Espriu i la reinterpretació de la tragèdia grega

Salvador Espriu, fascinat pel món clàssic, reescriu dues grans tragèdies gregues: Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes d’Èsquil. Aquestes obres estan connectades perquè expliquen la mateixa història des de diferents perspectives.

Les tragèdies originals: Èsquil i Sòfocles

Els set contra Tebes d'Èsquil

Els set contra Tebes (Èsquil, 467 aC): **Polinices** i **Etèocles**, fills d’**Èdip**, es barallen pel tron de **Tebes** després de la mort dels seus pares, afectats per una maledicció. **Etèocles** enganya **Polinices** i l’expulsa de la ciutat. **Polinices** torna amb un exèrcit i ataca **Tebes**. La batalla es lliura a les set portes de la ciutat, amb dos guerrers lluitant a cadascuna. A la setena porta, els dos germans s’enfronten i moren alhora, complint la maledicció familiar. Després, **Creont** es converteix en rei i decreta una llei injusta: només **Etèocles** rebrà sepultura, mentre que **Polinices** quedarà abandonat sense enterrament. **Antígona** s’hi oposa fermament.

Antígona de Sòfocles

Antígona (Sòfocles, 442 aC): Aquesta part de la història se centra en **Antígona** i la seva germana **Ismene** després de la mort dels seus germans. **Creont**, el seu tiet i nou rei de **Tebes**, dicta una llei injusta: **Etèocles** serà enterrat com un heroi, però el cos de **Polinices** quedarà abandonat fora de la ciutat perquè el devorin els animals.

**Antígona**, moguda per l’amor al seu germà, desobeeix aquesta ordre i l’enterra en secret. Quan la descobreixen, **Creont** la castiga tancant-la viva en una cova sense menjar ni aigua. Així es torna a complir la maledicció de la família. Finalment, **Creont** fa cas al consell de **Tirèsies** i decideix canviar la llei, però ja és massa tard per salvar **Antígona**.

Antígona de Salvador Espriu

Anàlisi i diferències amb l'original

Antígona d’Espriu (1939): Espriu comença l’obra amb un pròleg on explica tota la història des d’**Èdip** fins a **Antígona** i diu que mostrarà els motius dels personatges. Per fer-ho, la història comença al palau, on unes dames de la cort i el bufó parlen sobre **Antígona** i la seva visita al seu germà **Polinices**, que espera la batalla fora de la ciutat. Tot i que la guerra es menciona, Espriu no li dona gaire importància perquè el personatge principal és **Antígona**. Ella intenta evitar que els seus germans lluitin, però **Creont** convenç **Etèocles** de continuar amb la batalla. Finalment, mor tal com havia ordenat **Creont**, que mai es penedeix ni rep cap càstig.

Personatges i simbolisme a l'obra d'Espriu

**Hèmon**, que en la versió de Sòfocles és important, aquí només es menciona una vegada. Això serveix per mostrar com **Eurídice**, la seva mare, se sent alleujada per la mort d’**Antígona** perquè no volia que estigués amb el seu fill.

El **Lúcid Conseller** explica què passa després de la mort d’**Antígona**, fent veure que el seu sacrifici no ha servit de res. A més, Espriu escriu els diàlegs de manera més directa i sense el to poètic que té l’obra de Sòfocles, on **Creont** representa l’odi i **Antígona** l’amor.