San Pietro in Montorio: Anàlisi de l'obra de Bramante

San Pietro in Montorio de Donato Bramante

Aquesta obra, anomenada San Pietro in Montorio, va ser creada per l'autor Donato Bramante l'any 1502. Es troba a Roma i pertany a l'estil renaixentista del Cinquecento. La seva tipologia és d'arquitectura religiosa commemorativa.

Roma al segle XVI

Al segle XVI, Roma era el centre religiós i artístic d'Itàlia i d'Europa. Els millors artistes del moment, com Rafael, Bramante i Miquel Àngel, treballaven a la ciutat per a l'Església. Roma i Venècia representaven, artísticament, l'evolució de l'art renaixentista. Bramante va ser un pintor que es va dedicar a l'arquitectura, on va destacar notablement. La seva obra cabdal va ser la seva contribució en el disseny i la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

L'arquitectura renaixentista

L'arquitectura renaixentista s'interessa per l'equilibri i la proporció, influenciada per l'art clàssic. Es basa en la recerca de l'equilibri i l'ordre, amb un domini de l'horitzontalitat sobre la verticalitat. Els edificis estan fets a escala humana i s'hi introdueixen nous elements com ara cúpules, columnes i arcs. A Roma, durant el Cinquecento, alguns edificis buscaven l'esplendor i la monumentalitat. Segons l'Església, calien edificis religiosos que representessin la cristiandat i el Papa.

Descripció de San Pietro in Montorio

Els materials utilitzats en la construcció de San Pietro in Montorio són la pedra, el marbre i el granit. La planta de l'església és circular, amb tres escalons que donen pas a les setze columnes d'ordre toscà que sostenen un entaulament format per mètopes i tríglifs. Trobem una balustrada que envolta el cos circular, format per la cúpula i el tambor, coronat per un llanternó.

A l'interior, hi ha una cel·la circular de 4,5 metres de diàmetre, coberta per una cúpula semiesfèrica sobre petxines, amb un altar contraposat a l'única porta d'accés. Tant a l'interior com a l'exterior, destaca el marbre blanc, les escultures i els decorats sobris. Ressalta el clarobscur generat pels diferents espais buits i plens.

Bramante tenia predilecció per les estructures simples i buscava l'ordre, la mesura, la proporció i el volum, aplicant-los a la composició arquitectònica.

L'estil de Bramante i la seva influència

Bramante volia fugir de l'estètica gòtica, que buscava l'elevació espiritual dels creients mitjançant espais impactants i verticals. En canvi, Bramante buscava la construcció d'espais ordenats, on es respirés pau, amb una visió religiosa inspirada en les idees humanistes, on la fe es combinés amb la raó. Utilitza una planta centralitzada de disseny circular que representa la perfecció. Els models de temples circulars no provenen del món medieval, sinó del clàssic, dels temples grecs. Aquest temple és considerat un model i un exponent de l'arquitectura renaixentista.