La sanció última del principi d'utilitat segons J.S. Mill

Sanció última del principi d'utilitat

L'acceptació d'un principi moral comporta el reconeixement del fet que sento d'alguna manera una mena de força que m'empeny a evitar el seu incompliment. És a dir, notem com una mena d'obligació en la consciència de cara a realitzar uns actes i evitar-ne els seus contraris.

Ens referim al que anomenem el «deure» moral: es tracta de la força d'oposició que es manifesta en la consciència quan intentem incomplir algun principi moral, habitual en la societat.

Si traslladem aquesta descripció del deure moral a la tasca que vol dur a terme Mill, de defensa del sistema moral utilitarista, aquest autor el que farà és posar de manifest el motiu pel qual nosaltres ens hauríem de sentir obligats en consciència al compliment d'allò prescrit pel principi d'utilitat (procurar promoure la felicitat del major nombre).

L'obligació moral: un sentiment de la ment

Segons Mill, en qualsevol estàndard moral (sistema moral), la sanció interna, l'obligació del «deure» moral consisteix en: «un sentiment en la nostra ment; un dolor més o menys intens que ens acompanya quan intentem violar aquell deure».

Es tracta d'un fenomen psicològic complex, que no es presenta de forma pura, sinó que se'ns manifesta recobert de diferents sensacions derivades de:

• La simpatia, l'amor, i en major grau del temor.
• Formes del sentiment religiós.
• Records de la infància.
• Desig de ser apreciat per part dels altres...

Aquesta complexitat emocional, segons Mill, és la causa de concebre l'obligació moral, la sanció interna de qualsevol tipus de moral, amb un cert caràcter místic.

El que vol posar de manifest és que aquesta forma de concebre el deure moral, l'obligació moral, que és l'habitual i l'oficial per la societat (de l'època i d'èpoques anteriors), és una creença totalment allunyada de l'experiència i vivències pròpies de la naturalesa humana. És una concepció sense cap fonament, abstracta, sense un sentit comprensible per la nostra ment.

Aquesta concepció atribueix la força de l'obligació moral com a derivada d'algun tipus de llei misteriosa que no podem abastar (sigui una providència divina, sigui una llei universal que ordena tota la naturalesa...).