Sant Agustí d'Hipona: Filosofia i Pensament Cristià

Sant Agustí d'Hipona: El primer gran filòsof del cristianisme

Considerat el màxim representant de la filosofia cristiana, Agustí d'Hipona va néixer a Cartago (nord d'Àfrica) l'any 354. Tot i néixer en una comunitat cristiana, no va ser batejat inicialment i va passar per diverses religions abans de convertir-se al cristianisme.

Influències filosòfiques

• Maniqueisme: Doctrina que creu que el món es divideix en el bé i el mal.
• Platonisme: Del qual extreu l'existència d'una naturalesa dual divina.

Sant Agustí va portar gran part de la filosofia grega al terreny del cristianisme, essent conegut per «cristianitzar Plató».

La relació entre fe i raó

Per a Sant Agustí, la fe i la raó es necessiten, però tenen jerarquies diferents:

• En religió, la raó només pot arribar fins a uns límits concrets.
• Té més importància la fe: Fe > Raó.
• La fe és necessària per entendre la realitat total de les coses.
• La raó per si sola no pot comprendre la filosofia cristiana.

Conceptes clau

• Creació: Déu va crear el món del no-res.
• El món de les idees: Només existeix en els pensaments de Déu.
• El mal: És l'absència de Déu. La creació de Déu és bona; el mal és culpa de l'home.
• Voluntat: La bona voluntat és obra de Déu, mentre que la mala voluntat és desviar-se de la seva obra.

Obra fonamental: Confessions

Escrita entre els anys 397 i 400, és una obra cabdal on tot comença a partir de Déu totpoderós. Segons l'autor, qui negui l'existència de Déu està boig.

La teoria de la ciutat dual

Basada en les idees de Plató, Sant Agustí estableix la relació entre el poder polític i l'Església, un concepte que derivarà en el «cesaropapisme»:

• Ciutat terrenal: Estats polítics, com l'Imperi Romà. Representa el pecat, el vici i la ciutat de Babilònia.
• Ciutat celestial: L'Església, governada per l'obra divina. Representa Jerusalem, on els àngels viuen d'acord amb la voluntat de Déu.

El saqueig de Roma l'any 410 pels visigots d'Alaric va motivar la seva obra La ciutat de Déu. Tots els humans formen part d'ambdues ciutats: la naturalesa corporal ens aproxima a la ciutat terrenal, mentre que l'ànima racional ens aproxima a la celestial. L'home, per si sol, no es pot salvar.