Sant Carles alle Quattro Fontane: Obra Mestra del Barroc de Borromini

Sant Carles alle Quattro Fontane

Autor: Francesco Borromini

Cronologia: 1634-1667

Tipologia: Església

Material: Maó i estuc

Estil: Barroc

Localització: Roma

Descripció Formal

Espai Exterior

La façana exterior es divideix en dos pisos, separats per un entaulament. Aquest reprodueix l’ondulació creada pel joc de formes còncaves i convexes que hi ha entre els carrers laterals i el carrer central, respectivament. Cada pis es divideix en tres carrers, definits per la combinació de columnes menors i columnes d’ordre gegant. En el pis inferior hi destaca el nínxol central amb la imatge de Sant Carles Borromeu sota les ales de dos querubins. En el pis superior hi sobresurt l’edicle i el medalló sostingut per dos àngels. Les columnes d’ordre gegant i el medalló potencien la sensació de verticalitat i lleugeresa. Totes les columnes són d’ordre compost.

Espai Interior

La planta es defineix a partir d’un espai central octogonal de costats ondulats al qual hi ha afegit el vestíbul i la capella major. Consta de 16 columnes, 8 de gegants d’ordre compost, que habiliten portes, nínxols i capelles als intercolumnis i envolten l'església seguint les formes de la planta. Sobre les columnes hi ha un entaulament que sosté les quatre voltes de quart d’esfera que cobreixen les capelles principals. Entre les quatre voltes s’articulen quatre petxines àmplies que defineixen la cúpula ovalada espectacular. La cúpula està decorada amb cassetons geomètrics que es van reduint de mida seguint les lleis de la perspectiva amb l'objectiu de donar sensació de més alçada i espai interior. La llanterna és una de les fonts d’il·luminació natural que corona la cúpula, on sobre un fons daurat hi és representat l'Esperit Sant, i ens dona una gran sensació d’amplitud. L'altre focus de llum són les finestres situades sobre la biga mestra.

• Vestíbul
• Capella major
• Planta flexible

Entorn i Integració Urbanística

El petit convent de San Carlino està ubicat a la intersecció de les antigues Strada Pia i Strada Felice. A les cantonades de la confluència dels carrers, s’hi van disposar les quatre fonts que donen nom al lloc. Borromini va saber adaptar l’obra amb brillantor a les irregularitats del terreny i va saber aprofitar també les petites dimensions de l’espai on s’havia de construir l’obra.

Funció

L’església va ser construïda per l’ordre espanyol dels Trinitaris Descalços, una congregació monàstica pobre i austera, que pretenia obtenir fons per alliberar els cristians que es trobaven captius pels musulmans. Així, aquesta congregació pretenia impressionar i reforçar el seu prestigi amb la construcció d'aquest edifici. San Carlo alle Quattro Fontane va ser i és considerada una de les construccions més significatives de la seva trajectòria, i a la vegada és una de les arquitectures més singulars del barroc italià. L'ornamentació pictòrica i escultòrica està dedicada al seu fundador, Sant Carles Borromeu.

Models i Influències

Té com a font principal els últims treballs de Miquel Àngel, com la Capella Sforza. La façana també es relaciona amb el temple romà d'El Deir, a Petra.

L'artificiositat i el dinamisme de San Carlino suposen un exemple magistral de l'arquitectura barroca italiana.