Santa Sofia i Art Romànic: Història, Arquitectura i Context

Santa Sofia de Constantinoble

Arquitectes: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet, segle VI dC, Istanbul (Turquia). Estil: Bizantí. Materials: Maó i marbre. Característiques: Arcs i voltes monumentals.

Context Històric i Artístic Bizantí

Santa Sofia es va erigir sobre les restes d'una basílica del segle IV que va ser destruïda i incendiada durant la revolta urbana de Nika, en els primers anys de Justinià. L'emperador va iniciar una política expansionista amb l'objectiu de restaurar l'antic Imperi. Per dur a terme la construcció, va escollir dos científics experts en cinètica i teòrics de les lleis físiques, en lloc de mestres d'obres tradicionals.

Anàlisi Formal

La planta és rectangular, amb quatre pilars al centre. Damunt hi ha quatre arcs de mig punt que, mitjançant un sistema de petxines, defineixen un cercle sobre el qual s'aixeca la gran cúpula, composta per 40 nervis i panys corbs. A la base de la cúpula hi ha 40 finestres. A la part est i oest es col·loquen dues semicúpules sostingudes per pilars disposats octogonalment. L'extrem occidental està precedit per un nàrtex doble i un atri porticat. Al nord i al sud hi ha dues naus laterals separades de la central per un doble pis d'arcades. Dins la sala central, tots els elements decoratius estaven pensats per fer més viva la llum que entra per les finestres. El paviment original era de mosaics i marbres policroms, però al segle XV va passar a mans musulmanes iconoclastes i es van col·locar plafons amb inscripcions alcoràniques. Aquesta basílica representa l'edat d'or de l'art bizantí.

Interior i Transformacions

El mobiliari litúrgic va ser eliminat i els mosaics coberts amb pintura. A l'exterior es van afegir quatre minarets en forma de torre cilíndrica i es van edificar mausoleus. Avui dia, Santa Sofia segueix sent un testimoni magnífic de l'arquitectura bizantina, amb funció religiosa, lloc d'oració i, amb el temps, va passar al món islàmic.

Context Històric i Artístic Romànic

L'art romànic es va desenvolupar durant l'Alta i la Baixa Edat Mitjana, un període de sistema polític, econòmic i social feudal. Aquest s'origina per la debilitat de les monarquies, que provoca que la població cerqui protecció dels nobles i el clergat, amb els quals establien pactes mutus. També és una època d'estancament econòmic en la qual Europa es ruralitza. La cultura és teocèntrica i està en mans de l'Església, concentrant-se al voltant de les esglésies. Gràcies a la tasca dels escriptoriums dels monestirs, es conserva la cultura clàssica. L'ordre benedictina, la reforma de Cluny i la del Cister tenen un fort impacte en l'àmbit artístic. Entre invasions bàrbares i musulmanes, guerres i epidèmies, la població vivia atemorida. Dins aquest clima, augmenta el sentiment pietós que es reflecteix en les manifestacions artístiques.