Santiago Rusiñol i el Teatre Modernista

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Teatre Modernista

L'atracció dels modernistes pel teatre era deguda a la seva llibertat expressiva. A través d'aquest art, integraven literatura, interpretació, escenografia, música i dansa, aconseguint la seva idea d'art total.

1. Teatre Esteticista o Simbolista

Influenciat per Maeterlinck, aquest teatre buscava commoure l'espectador a través de suggeriments i impressions, seguint el principi de "l'art per l'art". Els silencis, la il·luminació, la música i els efectes especials tenien tanta importància com el text. L'escenificació havia de reflectir la correspondència entre el món físic i l'interior de l'home. Autors destacats: Adrià Gual i Santiago Rusiñol (L'alegria que passa).

2. Teatre Regeneracionista

Inspirat per Ibsen, aquest teatre representava el conflicte entre l'artista i la societat. Els modernistes veien en el teatre una eina per influir en el pensament de la gent i impulsar un canvi social. La finalitat ideològica era primordial. Utilitzaven tècniques naturalistes: versemblança dels personatges, problemes quotidians i incorporació de la realitat a l'escena. Ibsen, especialment amb Un enemic del poble, va inspirar Ignasi Iglésias i Joan Puig i Ferreter (Aigües encantades).

Vida

• Dramaturg, narrador, assagista i pintor, pertanyia a l'alta burgesia catalana.
• En contra dels desitjos del seu avi, que volia que continués amb el negoci familiar, va estudiar dibuix i pintura.
• Va recórrer Catalunya amb Ramon Casas.
• A París, va conèixer l'impressionisme.
• Apassionat dels ferros forjats, va reunir una gran col·lecció al "Cau Ferrat" de Sitges, on organitzava les Festes Modernistes. Membre destacat dels Quatre Gats.

Obres

De caràcter simbolista i decadentista, la seva obra s'aproxima a l'art total. Va escriure tres monòlegs: L'home de l'orgue (1890), El sarau de la llotja (1891) i El bon caçador (1892), i dues obres de teatre: L'alegria que passa (1898) i El jardí abandonat (1900).

L'alegria que passa narra la història d'uns artistes de circ que arriben a un poble conservador i avorrit, amb habitants materialistes que no els accepten i els volen fer fora. L'obra representa l'enfrontament entre l'artista i la societat, i defensa la idea que la societat ha de desprendre's del materialisme per dedicar-se a la bellesa.