Sarcòfag dels Esposos: Art Etrusc, Història i Simbolisme Funerari
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,72 KB
Sarcòfag dels Esposos: Art Etrusc i Vida d'Ultratomb
Catalogació de l'Obra
- Nom
- Sarcòfag dels Esposos
- Autor
- Desconegut
- Cronologia
- Segle VI a.C.
- Tipologia
- Grup exempt
- Localització
- Museo Nazionale Etrusco di Villa Giulia (Roma)
- Estil
- Etrusc
- Materials
- Terracota policromada
- Dimensions
- 2,2 x 1,41 m
- Tema
- Funerari
Context Històric i Cultural Etrusc
El poble etrusc donava una gran importància a la vida d'ultratomba i al culte als avantpassats. Aquesta creença es reflecteix en les seves pràctiques funeràries i en la riquesa de les seves tombes.
Anàlisi Formal del Sarcòfag
El sarcòfag, elaborat en terracota, presenta una tapa amb forma de kliné (llit de banquet), sobre la qual reposen les figures d'un home i una dona en una actitud plàcida i amable. L'home, situat darrere la dona, es mostra fort i protector, amb el tors nu i descalç. El seu cabell, pentinat cap enrere, reflecteix un estil característic de la influència jònica.
La dona, en primer terme, vesteix una llarga túnica, sabates acabades en punta i porta el cap cobert amb una gorra frígia de la qual s'escapen unes llargues trenes.
La relació afectuosa entre ambdós es transmet a través dels gestos de les mans: l'home recolza el braç dret sobre l'espatlla de la dona i amb la mà esquerra espera la mà de la dona, en un gest de tendresa i unió.
El treball és molt acurat a la part superior del cos, als peus i a les sabates. Els rostres presenten un clar perfil geometritzat i hieràtic, on destaquen la forma ametllada dels ulls, la barbeta punxeguda i un somriure estereotipat. Les petites restes de policromia que encara es conserven en els coixins i els vestits suggereixen que l'obra estigué pintada amb colors força vius.
Interpretació i Funció
La funció principal d'aquest sarcòfag era la de guardar les cendres de la persona difunta, que eren dipositades a la part posterior un cop acabat el ritual d'incineració. Per això, es considera una urna funerària.
El poble etrusc sentia un gran respecte pels déus i una gran por per la mort. Per contrarestar aquest temor, creien que el difunt continuava viu en una altra vida dins del sepulcre. Per això, les cambres mortuòries es decoraven amb pintures que representaven diverses escenes de la vida quotidiana o del més enllà. També es reproduïen els trets corporals i facials de la persona morta, buscant una certa individualització.
Es creu que aquest sarcòfag pertany a un matrimoni, representant els esposos celebrant un banquet. La dona ocupa el primer terme perquè, a diferència d'altres cultures de l'època, la dona etrusca no estava marginada de la vida social. En la civilització etrusca, la dona participava activament en la vida pública i assistia a festes, banquets, balls, etc.
Així, la funció del sarcòfag és doble: funerària i religiosa.
Models i Influències Artístiques
El Sarcòfag dels Esposos té precedents en els enterraments col·lectius de la Mar Egea, per un costat, i en les pintures egípcies, per l'altre. No obstant això, la influència més directa la trobem en l'escultura grega arcaica (com els Koúroi i les Kórai), evident en el tors nu de l'home, els ulls ametllats i els pentinats geomètrics.
Cal destacar l'interès dels etruscs per presentar els rostres amb els seus trets individuals, tot i l'ús dels estereotips arcaics. Aquesta voluntat realista originaria el gènere del retrat, tan estès posteriorment a la Roma clàssica.