El Sarcòfag dels Esposos: Art, Simbolisme i Cultura Etrusca
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,63 KB
El Sarcòfag dels Esposos: Art i Simbolisme Etrusc
Característiques Artístiques i Estilístiques
Les figures que adornen el Sarcòfag dels Esposos presenten un clar perfil geometritzant i hieràtic en què destaquen la forma ametllada dels ulls, la barbeta punxeguda i el somriure arcaïtzant i estereotipat. Les petites restes de policromia que encara es conserven en les figures, els coixins i els vestits d'aquest grup escultòric, fan pensar que el conjunt estava pintat amb uns colors molt vius.
Temàtica, Significat i Funció
El poble etrusc tenia un gran respecte pels seus déus i una gran por de la mort. Creien que el difunt no havia mort del tot, sinó que seguia viu a l'altra vida, dins del sepulcre. Per aquesta raó, les tombes etrusques reproduïen generalment les cases de les persones mortes, decorant les càmeres mortuòries amb pintures al fresc que representaven escenes de dansa, banquets, genets acròbates i animals, així com també s'hi col·locaven una sèrie de manufactures i objectes quotidians destinats a acompanyar el difunt a l'altra vida.
Es creu que es tracta de la representació d'uns esposos que semblen estar celebrant un banquet, xerrant de forma distesa. L'esposa apareix en primer pla, ja que la dona etrusca no estava marginada de la vida social, com passava amb les dones gregues i romanes, que es mantenien subordinades a l'home. A la civilització etrusca, participava activament en la vida pública, assistint a les festes, els banquets, els balls i els jocs gimnàstics.
Aquest tipus de sarcòfag servia per a guardar les cendres de la persona morta, a la part posterior, un cop acabat el ritual d'incineració. Així doncs, es pot afirmar que el Sarcòfag dels Esposos és, en realitat, una urna funerària.
Models i Influències Artístiques
El Sarcòfag dels Esposos recull alguns aspectes estilístics, com ara el tors nu del personatge masculí, els ulls ametllats, els pentinats geomètrics i el somriure forçat que mostren ambdues figures. Les imatges es poden relacionar amb els kuroi i les korai de l'escultura arcaica grega. Igualment, les urnes funeràries s'inspiren en models jònics de l'Àsia Menor o d'Egina.
Tanmateix, cal advertir la voluntat de l'art etrusc de presentar cada rostre amb un marcat caràcter individualitzat, malgrat utilitzar alguns estereotips facials. Aquesta voluntat, absent a l'escultura grega del període arcaic i fins i tot del clàssic, esdevé precursora del retrat en l'escultura, com a gènere que, posteriorment, va ser molt cultivat en les escultures dels prohoms romans.