Sarcòfag dels Esposos: Art i Simbolisme Etrusc
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,55 KB
Fitxa tècnica: Sarcòfag dels Esposos
- Títol: Sarcòfag dels Esposos
- Autor: Desconegut
- Cronologia: 520 aC
- Estil: Etrusc
- Tipologia: Grup exempt
- Materials: Terracota policromada
- Mides: 2,20 x 1,41 m
- Tema: Funerari
- Localització: Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma)
Context històric
La civilització etrusca es desenvolupa a la península Itàlica entre el segle X i el segle II aC. Probablement d'origen oriental, aquest poble aglutina la tradició artística i cultural de les civilitzacions del Pròxim Orient i la Mediterrània. El seu art és eminentment de caràcter religiós, amb la intenció d'obeir la voluntat dels seus déus per tal de no caure en desgràcia. Igualment, tal com succeïa en les civilitzacions egípcia i mesopotàmica, el poble etrusc donava molta importància a la vida després de la mort.
Descripció formal
El Sarcòfag dels Esposos està fet amb terracota. La seva tapa té forma de kline (llit), sobre el qual es reclinen un home i una dona en actitud relaxada i carinyosa. Es tracta d'una parella que es mostra des d'una perspectiva frontal.
La dona, en primer terme, va vestida amb una llarga túnica grega (quitó), porta unes sabates acabades en punta i una gorra frígia de la qual escapen unes llargues trenes. La figura masculina es mostra darrere, com a protector; va nu del tronc cap amunt, va descalç i amb el cabell tirat enrere, característic del poble jònic.
Tot i que els personatges no es creuen les mirades, la relació afectiva entre ambdós es transmet a partir dels gestos de les seves mans. L'home recolza el braç dret sobre l'espatlla de la dona, mentre la mà esquerra queda estesa en actitud afable davant de la dona, esperant ser agafada. Ambdues figures demostren un treball força acurat en la part superior del cos, així com també en els peus i les sabates, mentre que les cames, en canvi, evidencien una certa simplicitat tècnica. Els rostres presenten un perfil clarament geometritzant i hieràtic, en el qual destaquen la forma ametllada dels ulls, la barbeta punxeguda i el somriure arcaïtzant estereotipat.
Temàtica, significat i funció
El poble etrusc tenia un gran respecte pels seus déus i una gran por a la mort. Creien que el difunt no havia mort del tot, sinó que seguia una altra vida dins del sepulcre.