Searle vs Habermas: La Disputa sobre les Pretensions de Validesa
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,13 KB
Searle vs. Habermas: Pretensions de Validesa
Posicions Enfrontades
Segons Searle, la intenció de comunicar s'emmarca en l'ús del llenguatge. L'acte comunicatiu és satisfactori si ens mantenim fidels als significats determinats pels usos del llenguatge. La validesa de la comunicació i el significat s'entenen en termes lògics, lingüístics i semàntics.
Habermas, en canvi, manté una posició ètica. Per a ell, la intenció de comunicar té pressupòsits valoratius i, per tant, ètics. Defensa l'ètica comunicativa com a fonament de la validesa de la comunicació i del significat.
La Distinció Clave
Per a Habermas, la comprensió de la intenció comunicativa en termes estrictament semàntics, lògics i lingüístics, a diferència de Searle, no té validesa suficient. L'acció comunicativa, per ser satisfactòria, exigeix la fidelitat a pressupòsits ètics, com la fidelitat dels interlocutors. D'aquí la necessitat d'un vel de transparència en el llenguatge, que eviti la tergiversació interpretativa. Aquests pressupòsits formen part de la intenció comunicativa i són els únics que poden donar satisfacció a l'acte comunicatiu.
El criteri lògic, per a Habermas, no és suficient per validar l'acció comunicativa. El concepte acció comunicativa va estretament vinculat a una intenció ètica. Les teories tradicionals del significat no resolen el problema del significat ni de la comunicació perquè estan plantejades estrictament en termes semàntics, lògics i lingüístics, oblidant la qüestió de la intencionalitat ètica.
Resolució de la Disputa
La posició de Searle seria legítima si distingim entre acció comunicativa (que pressuposa la intenció ètica) i transmissió de significats (que es correspondria al llenguatge verbal oral o escrit). Habermas podria estar-hi d'acord, però matisant que la transmissió de significats és possible a través dels usos del llenguatge i, per tant, comprensible en termes semàntics, lògics i lingüístics. Ara bé, a aquesta transmissió de significats no se la pot considerar un acte comunicatiu.