Sebastião Salgado: Anàlisi Filosòfica de la Fotografia i la Condició Humana
Clasificado en Magisterio
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,43 KB
Sebastião Salgado: Diàleg i Conflicte segons Bohm
Bohm: Salgado estableix un diàleg amb tots els grups de gent que visita en els seus viatges, propiciant la col·laboració emissor-receptor (Jo i Tu). L'esquema diabòlic (Jo o Tu) genera conflicte, com en la dictadura del Brasil. La resposta de Salgado a aquestes conductes és que els humans som animals ferotges, naixem amb valor, però la societat ens fa competir.
La Comunicació en Salgado segons Watzlawick
Watzlawick: Salgado evidencia com molts fotògrafs en el mateix lloc fan fotos diferents, ja que cadascú té un sistema diferent. Salgado té un sistema obert, aprèn, millora i canvia. Utilitza la comunicació analògica (no verbal) per ensenyar les seves fotografies. L'equifinitat, el procés de canvi, es manifesta quan arriba a una ciutat i rep feedback positiu. Axioma: interacció complementària; Lélia i Salgado es beneficien mútuament. Metacomunicació implícita: aprendre el llenguatge de Rodrigo per entendre'l. Comunicació circular, una reacció després de l'altra; Salgado torna a cultivar, als inicis.
La Mirada Ètica i Social de Salgado segons Simone Weil
Simone Weil: Cristiana, d'origen jueu, reflexiona sobre Europa. Sebastião necessita mostrar allò extern a la seva realitat. La forma varia en cada cultura, però tots som iguals pel bé. El bé és la llibertat d'expressió, que porta a revoltes. La intimitat per conèixer-se a un mateix, com Salgado. Si les necessitats es compleixen, hi ha una societat alegre; si no, hi ha conflicte.
L'Empirisme i la Interpretació en Salgado segons Peirce
Peirce: Empirisme, coneixement a partir d'experiències. Vèrtex 1: Realitat, a partir de les fotos. Vèrtex 2: Signe, què fotografiar per veure la realitat (nen mort, fam i pobresa). Vèrtex 3: Interpretant, el públic entén i fa una reflexió. Condicionat o et treus l'antifaç.
La Veu Interior i la Misèria Humana segons Hannah Arendt
Hannah Arendt: La gent abandona la feina per l'or, es deixen portar per la multitud, no escolten el Jo. Salgado abandona l'eco per les fotos, escolta la seva veu interior (Jo). 1a Premisa: Al Sahel, la població viu en la misèria, són humils davant dels altres. L'Estat retenia menjar en camps de concentració, exercint el mal. 2a Premisa: Habitació de ciment freda, Sebastião no es contradiu, aguanta. Prefereix que el contin els altres.
El Desenvolupament Humà en Salgado segons Erikson
Erikson: La libido ens enganxa a la vida.
- 1 Oral-respiratòria i sensorial: boca i sentits. Molts nens no ho superen per l'entorn, trauma; els fills de Sebastião sí.
- 2 Uretral i muscular: plaer de controlar l'esfínter; no ho superen: malalties (còlera).
- 3 Genital-locomotora: iniciativa pròpia, caminar; si no superen les anteriors, no ho superen. Rodrigo desenvolupa llenguatge emocional.
- 4 Latència: capaç de fer coses per un mateix = competència. Salgado: diners.
- 5 Pubertat: desenvolupa identitat; Salgado marxa a viure sol, Lélia l'ajuda amb la identitat.
- 6 Genialitat: intimitat, amor. Salgado es casa amb Lélia.
- 7 Procreativitat: preocupació per establir i guiar una nova generació. Salgado té la necessitat d'ajudar. També té fills i els guia.
- 8 Generalització: integritat o desesperació. Salgado és íntegre narrant documentals.
La Fotografia contra el Prejudici segons Metzger
Metzger: Idea de combatre prejudicis a través de la fotografia. Causes de prejudici: diferència intel·lectual, demagògia (voler impartir idees sobre els altres). Salgado afronta el prejudici que allà on va és perillós, fa introspecció. Metzger diu que els règims totalitaris adopten els prejudicis a la realitat; Salgado ho veu en conflictes com Ruanda (tutsis i hutus).
El Diàleg i la Veritat en Salgado segons Gadamer
Gadamer: Torre de Babel, buscaven trobar el poder de Déu, els castiga amb idiomes. Tothom necessita els altres per viure = diàleg. Escoltar per posar-se en el lloc de l'altre. Salgado escolta i parla. Veritat lligada al mètode. Gadamer diu que tot comença des d'un context històric i cultural, per això els fotògrafs fan fotos tan diferents.