El Sector Primari: Conceptes Bàsics, Tipus d'Agricultura i Estructura Agrària

Sector Primari: Conceptes Bàsics

Espai Agrari

Espai agrari: Territori on es desenvolupen l'agricultura, ramaderia i l'explotació forestal. El 11% de la superfície terrestre és apta per al conreu i, d'aquesta, un 23% són pastures. Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil). Varia molt segons els continents.

Models de Conreu

• Monoconreu: L'espai agrari s'especialitza en el conreu d'un sol producte. A la llarga, desgasta els nutrients i erosiona els sòls. Es dona sobretot en l'agricultura mecanitzada i dirigida al mercat.
• Policonreu: L'espai agrari es divideix en múltiples parcel·les, on es conreen diverses espècies. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l'autoconsum. També es dona en les zones d'horta als països desenvolupats.

Classificació de l'Agricultura

Segons la Productivitat

• L'agricultura intensiva és aquella que produeix grans quantitats de productes de forma contínua i en espais reduïts.
  • De baixa productivitat: Utilitza molta mà d'obra, obté relativament poc producte i benefici; hi ha poca inversió en tecnologia.
  • D'alta productivitat: Es caracteritza perquè augmenta la productivitat, no utilitza el guaret per reposar la terra, utilitza reg, adobs i productes químics (fertilitzants, plaguicides...), requereix moltes inversions, energia i maquinària. És molt costosa però proporciona grans rendiments.
• L'agricultura extensiva és aquella que es practica en regions amb baixa densitat de població i disposa de grans espais per cultivar. Els rendiments per hectàrea són inferiors als de l'agricultura intensiva.
  • De baixa productivitat: Poca inversió, poca tecnologia, molta mà d'obra, guaret inevitable, rendiments baixos.
  • D'alta productivitat: Poca mà d'obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans.

Segons el Regadiu

• En l'agricultura de regadiu els conreus són regats per l'home.
• En l'agricultura de secà els conreus es reguen de manera natural.

Parcel·les Agràries

L'espai agrari es divideix en parcel·les:

• Segons la grandària: latifundis i minifundis.
• Segons la forma: regulars i irregulars.
• Segons els límits: openfield, bocage i feixes.

Classificació per Grandària

Una possible classificació podria ser:

• Minifundi: Menys de 10 hectàrees.
• Explotació mitjana: De 10 a 100 hectàrees.
• Latifundi: Més de 100 hectàrees.

Sistemes de Propietat de la Terra

Hi ha diversos sistemes en referència a la propietat de la terra:

• Directa: El pagès és el propietari de la terra.
• Indirecta: El pagès no és el propietari de la terra.
  • Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d'una part de la collita.
  • Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d'un lloguer.
  • Jornaler. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada.

Terres Comunals: Són terres com els boscos, els prats que pertanyen a la comunitat.

Població Rural i Agrària

• La població rural és aquella que viu en una zona rural encara que treballi en el sector secundari o terciari.
• La població agrària és aquella que treballa en el sector primari.

Tipus d'Agricultura de Paisatges Agrícoles

Dos tipus d'agricultura de paisatges agrícoles:

• Agricultura de subsistència o d'autoconsum: Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedents. Característiques: Policonreu, manca de mecanització, abundant mà d'obra i ús de tècniques antigues de cultiu, i la manca de comercialització dels productes generats.
• Agricultura de mercat (científica, d'especulació, mecanitzada): Agricultura científica, mecanitzada, especulativa o de mercat. Perfectament inserida en el mercat capitalista. Producció industrialitzada, per aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit. Característiques:
  1. Agricultura d'alta rendibilitat i productivitat. Poca mà d'obra, ús intensiu de plaguicides, pesticides, adobs, maquinària, selecció d'espècies.... Per abaratir costos.
  2. Gran necessitat de capital i mentalitat empresarial.
  3. Elevat nivell d'especialització. Productes molt cotitzats. Cada cop es generen espais més uniformes cal es fonamenta una especialització productiva regional.
  4. Ràpida comercialització dels productes obtinguts.

De l'Agricultura Tradicional a l'Agricultura de Mercat

L'Explotació Agropecuària: Present i Futur

"Revolució verda" Des dels 1950's, però sobretot a partir dels anys 60. Consisteix en un gran augment producció d'aliments: blat, blat de moro, arròs, patata, carn, làctics ... Podria alimentar correctament tota la població humana. Noves varietats de conreus -modificació de llavors (arròs, blat de moro, ordi), millores químiques (fertilitzants, pesticides), més mecanització... En un futur el creixement de la producció es mantindrà, encara que a un ritme més lent. Això significa que podria produir prou menjar per alimentar l'increment demogràfic.

Aquesta agricultura "moderna" també planteja problemes. Genera un important impacte ambiental:

• Erosió del sòl.
• Salinització i anegació de sòls irrigats.
• Ús excessiu de fertilitzants i plaguicides.
• Esgotament dels aqüífers / salinització.
• Pèrdua de la diversitat genètica (els conreus són més vulnerables a plagues; s'eliminen algunes plantes).
• Desforestació.
• Consum de combustibles fòssils (provoca l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i augmenta la contaminació).
• Enginyeria genètica (transgènics) i biotecnologia.

De l'Economia de Subsistència a l'Economia de Mercat

La utilització de noves tècniques agrícoles i la introducció de nous conreus van permetre augmentar la producció agrària i així poder obtenir excedents per alimentar una població creixent. Alhora, els grans propietaris de les terres obtenien uns ingressos més alts per invertir després a la indústria.

Amb el desenvolupament de la indústria i el creixement de les ciutats, la demanda d'aliments va anar augmentant, però els productes industrials arruïnaven la petita artesania rural (vestits, mobles...). Avui, a Espanya, l'agricultor ha abandonat quasi totalment l'agricultura tradicional orientada al seu consum, economia de subsistència, i destina la producció, tota o en gran part, al mercat.

La Capitalització del Camp

L'agricultura tradicional es basava fonamentalment en dos factors de producció: la terra i la feina.

Aquesta situació es va mantenir mentre la mà d'obra va ser abundant i barata. Quan la indústria va necessitar mà d'obra i el ferrocarril va facilitar les comunicacions va començar un procés d'èxode rural. Avui dia els agricultors han invertit en noves tecnologies, instal·lacions i gaudeixen de crèdits a interès baix i ajudes de la UE.

La Terra i l'Estructura de les Explotacions Agràries

Latifundis

Els latifundis són explotacions de més de 100 ha on es practica una agricultura extensiva. A Espanya predominen a Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia.

Tradicionalment, el latifundi estava associat a una agricultura de baix rendiment que necessitava un gran nombre de treballadors i en la qual era habitual l'absentisme del propietari de l'explotació. Avui els antics latifundis estan en una situació econòmicament favorable, disposen de grans extensions de terra que es poden mecanitzar.

Minifundi

Els minifundis són explotacions de petites dimensions, acostumen a fer menys de 10 ha. Predominen a la meitat nord de la península, com també als dos arxipèlags.

Grandària reduïda de les parcel·les en dificulta la mecanització i l’escàs volum de la producció no en permet una bona comercialització perquè ha de competir amb l'augment de preu dels productes industrials d'ús agrari. És rendible si es practica una agricultura intensiva.

La Superfície Agrícola

A l'Estat espanyol l'evolució del nombre i de la grandària de les explotacions agràries segueixen les tendències generals europees: el nombre d'explotacions agràries s'ha anat reduint els darrers anys; també ha disminuït la superfície agrícola utilitzada (SAU), principalment a causa de fenòmens urbanístics i l'abandó d'explotacions. En canvi, la grandària de les explotacions ha augmentat.

Per què disminueix la superfície agrícola i la població agrària?

• La mecanització de les feines.
• La baixa rendibilitat que obtenen els agricultors.
• Èxode rural per buscar-hi una millor qualitat de vida o també per a la millora de les comunicacions, que faciliten els desplaçaments.

La Població Rural i les Feines Agràries

Les Feines Agràries

A les finques petites i mitjanes els propietaris són els qui treballen la terra amb l'ajuda de la família, explotació familiar, o amb la participació d'un assalariat fix o d'uns quants.

A les estadístiques de les feines agràries, generalment no hi comptabilitzen la feina de les dones pageses, les quals no sols tenen al seu càrrec la feina domèstica i familiar, sinó que ben sovint es cuiden de l'hort, dels animals de corral, de la venda dels productes de l'horta al mercat local o comarcal, o fan anar els tractors. Aquestes tasques, que representen una jornada completa, es comptabilitzen, en el millor dels casos, com a ajuda familiar a temps parcial.

A causa dels baixos rendiments, de la creixent especialització i mecanització dels conreus i del nivell d'educació de tota la població:

• Cada vegada és més freqüent que a l'explotació agrària hi treballi el cap de família, mentre que la dona i els fills tenen unes altres activitats econòmiques.
• També és més habitual cada dia que el petit propietari treballi al camp a temps parcial; això significa que es combinen les feines agràries amb feina a la indústria, la construcció o els serveis; així es pot obtenir un segon sou en aquestes activitats.
• Desagrarització.

Actualment, a les finques grans augmenta la gestió directa i disminueix la parceria i l’arrendament de parcel·les perquè la maquinària pesant necessita uns grans espais. La mecanització també ha provocat la disminució del nombre de treballadors assalariats fixos i ha augmentat la demanda de treballadors eventuals.

La necessitat de mà d'obra eventual per a certes feines de temporada es resol amb la mà d'obra immigrant. Arriben a Espanya procedents de Romania, Colòmbia i el Marroc. A conseqüència de la crisi econòmica, la contractació a l'origen ha experimentat una tendència a la baixa i s'ha donat prioritat a la contractació de treballadors nacionals o estrangers residents al país.

A Espanya hi predominen les petites i mitjanes explotacions agràries. Són explotacions familiars, treballades per la família, potser amb la col·laboració d'un reduït grup de treballadors assalariats. Sovint els assalariats només es demanden en moments puntuals com a treballadors eventuals p. ex.: dones immigrants contractades en origen. Cada cop és més freqüent en la petita propietat el treball a temps parcial (buscant un segon sou en un altre feina) o que només hi treballi el cap de família (la resta busca altres ocupacions).

La Política Agrària de la UE

La Política Agrària Comunitària

Va potenciar l'agricultura amb la finalitat d'aconseguir abastar els països comunitaris i fer pujar les rendes agràries; per això es subvencionaven els productes i se'n compraven els excedents.

L'any 2003 la Política Agrícola Comuna (PAC) va modificar l'orientació en favor d'una competitivitat més gran i una adaptació a la demanda i va restringir les ajudes econòmiques. A Espanya això va obligar a limitar moltes de les inversions previstes i van desaparèixer àrees de conreus subvencionats, com el tabac i el cotó.

Activitats Agrícoles a Catalunya

Ha baixat la terra conreada però encara en sobra, ja que han augmentat els rendiments. L'increment dels excedents fa que la UE "congeli" les terres (fomenta el guaret o els boscos). La internacionalització econòmica dificulta la continuïtat de les explotacions més petites. Evolució nombre d'explotacions agràries per àmbit territorial.