El Sector Secundari a Catalunya: Història, Evolució i Tendències

El Sector Secundari a Catalunya

Entre els segles XVIII i XIX, es comença a localitzar una forta indústria tèxtil al litoral de Barcelona, gràcies a la facilitat d’importar carbó, i ràpidament s’estén, les colònies industrials, a les riberes dels rius Llobregat, Ter i Anoia aprofitant la força de l’energia hidràulica. Aquesta indústria va despuntar amb força al segle XIX amb la indústria tèxtil del cotó a Barcelona i de la llana a Sabadell i Terrassa. La força motriu va ser inicialment la màquina de vapor que en el darrer quart de segle es va començar a substituir per l’electricitat. Aquest inici industrialitzador es va basar en les petites i mitjanes empreses, generalment de caràcter familiar, amb baixos nivells tecnològics, de mecanització i de mà d’obra qualificada. La crisi del sector tèxtil dels anys 60, va originar la diversificació industrial a tot el territori i per tant l’aparició d’altres sectors productius com el químic, el metal·lúrgic, l’hidroelèctric o el mecànic. Aquest nou paradigma de desenvolupament industrial produït a la dècada dels anys 60 del segle passat implicà la implantació a la regió metropolitana de Barcelona d’empreses multinacionals del ram de l’automòbil, material ferroviari i del sector químic, va comportar també la creació de petites i mitjanes indústries de proveïment a les grans empreses. A la dècada dels 70, la indústria era el principal sector de l’economia catalana, amb el 45% del PIB, i donava feina a més del 40% de la població activa del país. La crisi de 1973 va provocar una forta reestructuració de tot el sector industrial, diversificant els sectors i reduint el seu pes en favor dels serveis. Com a conseqüència d’aquest procés històric, Catalunya ha estat tradicionalment una regió industrial i encara manté una posició capdavantera en el sector. Malgrat tot, el procés de globalització i l’absència de barreres duaneres ha tingut una incidència més negativa a Catalunya que a Espanya. Considerant l’índex de producció industrial (IPI), es pot observar com Catalunya millora la seva posició el 2017 situant-se en el 12,5% de variació (1,2% el 2015), per damunt del conjunt d’Espanya que es situa en el 6,6% (0,2% el 2015). Per grans sectors industrials, presenten increments els béns intermedis (3,7%) i l’energia (2,6%), mentre que els béns de consum i els béns d’equipament decreixen un 0,8% i un 0,7% respectivament.

Els sectors de l’automoció i dels plàstics, augmentant el primer en un 7,4% la producció i un 4,3% l’ocupació, i el segon amb un augment del 5% en la producció del segment de matèries primeres plàstiques i un 9,7% en transformats.

Si considerem l’ocupació industrial, el 1990 la indústria representava el 37% de l’ocupació total, al 2006 el 23%, el 2011 el 13,7% i el 19,9% el III T del 2017. Entre 2001 i 2007 el sector tèxtil va perdre un 53% d’ocupació i el de material electrònic un 20%.