Sector secundari a Catalunya: polígons industrials i tendències
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,03 KB
El sector secundari a Catalunya: els polígons industrials
Definició, situació, tipologia, les quatre tendències que ha experimentat els darrers anys, les cinc característiques actuals, les cinc àrees on es concentra el sector industrial català.
Definició: àrees especialitzades on es localitzaven les empreses i les industries segons una planificació urbanística previa. - Ubicació: als polígons industrials, perquè els permet optimitzar les infraestructures i els serveis comuns i configurar espais que s'adaptin als requeriments específics d'aquest sector econòmic. - Situació: en punts determinats de territori buscant un seguit d'avantatges: disponibilitat d'espai a bon preu, bones comunicacions i accessibilitat a les xarxes de distribució, proximitat a centres de serveis, etc… - Tipologia: és diversa segons les activitats industrials que s'hi desenvolupen
- Polígons especialitzats en la transformació de matèries primeres
- Polígons semiindustrials que, a més d'activitats industrials, fan recerca i desenvolupament.
- Polígons logístics, dedicats a la logística.
Atesa aquesta diversitat, sovint es parla de sectors o zones d'activitat econòmica per referir-se als polígons industrials.
La tendència actual és la creació de polígons mixtos que agrupen empreses molt diverses i ofereixen un ampli ventall d'activitats i serveis associats.
Les quatre tendències que ha experimentat els darrers anys
L'obertura als mercats europeu i mundial, és a dir, la seva internacionalització, amb uns resultats generals satisfactoris.
La deslocalització selectiva, mai de caràcter general, d'algunes indústries cap a països perifèrics.
L'evolució positiva de tots els sectors, encapçalada pels sectors metal·lúrgic, de maquinària, agroindustrial i químic. El sector menys dinàmic ha estat el del tèxtil, la confecció, el cuir i el calçat.
La presència creixent de les empreses multinacionals. Tot i no arribar al 3% del total d'empreses industrials de Catalunya, les multinacionals facturen gairebé un 50% de la producció catalana i aproximadament un 60% de les exportacions.
Les cinc característiques actuals
La seva estructura productiva diversificada, amb dos grans subsectors (material de transport i químic) i altres sectors menors destacats (alimentari, maquinària i metal·lúrgia…)
El domini de la indústria transformadora, seguint una tendència històrica, amb un pes més petit de les activitats extractives i de les energètiques.
La mida petita i mitjana de les empreses i la conseqüent atomització del sector industrial català. Més del 80% d'empreses industrials de Catalunya són petites o mitjanes. Tanmateix una part molt significativa de la producció prové de les empreses més grans.
Una productivitat baixa, que supera la mitjana estatal, però que encara està per sota de la UE. La causa és el poc pes de la inversió en recerca i desenvolupament i en la formació de treballadors.
La concentració industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona, que, amb un 7,7% del territori català, reuneix el 70% de les empreses i aproximadament, el mateix percentatge d'ocupació industrial.
Les cinc àrees on es concentra el sector industrial català
El corredor de l'AP7, entre el camp de Tarragona i l'Alt Empordà. Allotja també una gran diversitat de subsectors industrials: maquinària, química, plàstics…
Els eixos fluvials del Llobregat i el Ter, que concentren alguns emplaçaments industrials, sobretot a prop de les poblacions principals
El Baix Camp i el Tarragonès, que formen la segona àrea industrial de Catalunya. Es caracteritzen per un alt grau de concentració d'indústria química. L'àrea urbana de Lleida i Segrià, que és la principal zona industrial de la Catalunya interior, especialitzada en la fabricació de maquinària i accessoris agrícoles i en la indústria agroalimentària.