El Sector Secundari a Espanya i la UE: Evolució i Impacte

El Sector Secundari a Espanya

Espanya es va consolidar com un pol industrial a partir de la dècada dels 60. La indústria va rebre una gran quantitat de persones provinents del sector primari a causa de l'èxode rural. Fins als anys 90, Espanya va ser un país industrialitzat.

Crisi del Petroli de 1973

A partir de 1973, la Crisi del Petroli va començar a afectar el sector secundari, provocant un retrocés en l'activitat industrial. La terciarització de l'economia i la tecnificació de la indústria van anar expulsant treballadors del sector secundari (el 2007 representaven el 29% dels treballadors). Tradicionalment (dècades 60-70), la construcció tenia salaris baixos en comparació amb la resta de treballadors del sector secundari, excepte durant el boom immobiliari. Després del boom, els salaris van baixar perquè va disminuir l'oferta i la demanda de mà d'obra. Les activitats del sector secundari també tenen un nivell de riscos laborals més elevats que cal controlar.

Salaris i Condicions Laborals

A nivell salarial, els salaris són més elevats en empreses multinacionals que en Pimes. Això es deu, en part, al fet que les grans empreses tenen més beneficis i els sindicats de grans empreses tenen un fort poder de pressió.

El Sector Secundari en l'Àmbit de la Unió Europea

La UE va néixer, en part, impulsada pel sector industrial després de la II Guerra Mundial.

Objectius de la UE per a la Indústria

• Afavorir el mercat interior i la cooperació entre estats.
• Aprofitar el mercat interior per potenciar el desenvolupament.
• Fomentar la competència entre empreses europees dins del mercat comú. Les empreses poc competitives tendeixen a ser expulsades.
• Establir criteris mínims per agilitar els tràmits burocràtics i modernitzar l'administració.
• Promoure la R+D (Recerca i Desenvolupament) de manera indirecta.
• Estimular la inversió entre estats membres.

L'Entrada d'Espanya a la UE (1986) i les seves Conseqüències

• Les empreses espanyoles ja no tenen aranzels per importar i exportar productes, la qual cosa implica una lluita constant per la competitivitat.
• Increment de les inversions estrangeres. Amb l'entrada al mercat comú, on predominen les grans empreses, les Pimes espanyoles van trobar dificultats per competir. Moltes van haver de tancar o ser venudes a multinacionals.
• Alguns sectors tradicionals espanyols, sovint formats per empreses deficitàries, eren mantinguts per subvencions estatals.

Aquesta pràctica es va acabar perquè anava en contra de la legislació europea, que s'oposa als monopolis públics. Els sectors tradicionals en crisi es van veure obligats a privatitzar-se.