El Sector Terciari i l'Era dels Reis Catòlics: Economia i Societat

El Sector Terciari: Definició i Evolució

El sector terciari, també conegut com a sector de serveis, comprèn aquelles activitats econòmiques que, a diferència dels sectors primari i secundari, no produeixen béns materials, sinó que ofereixen serveis a la població.

Activitats incloses en el sector terciari

• Sanitat: Hospitals, centres de salut, serveis mèdics.
• Educació: Escoles, universitats, formació professional.
• Transport: Terrestre, marítim, aeri.
• Turisme i Logística: Hotels, agències de viatges, gestió de cadenes de subministrament.
• Oci: Espectacles, esports, restauració.
• Altres serveis professionals i personals.

Evolució del sector de serveis als països desenvolupats

Aquest sector ha experimentat un creixement significatiu tant en el nombre de treballadors com en la riquesa que genera. Actualment, és el sector predominant en les economies desenvolupades.

Evolució del sector de serveis als països menys desenvolupats

Els països menys desenvolupats també tendeixen a incrementar el nombre de persones ocupades en aquest sector, tot i que amb característiques diferents.

Per què augmenten les activitats terciàries?

L'augment de les activitats terciàries es deu principalment a l'aparició i generalització de la societat de la informació. Aquest fenomen comporta canvis importants com:

• El desenvolupament tècnic i científic.
• La mundialització de l'economia.
• El creixement dels intercanvis (conegut com la revolució del terciari).

Relació amb l'evolució tecnològica

L'automatització i la introducció de maquinària avançada en els sectors primari i secundari han reduït la necessitat de mà d'obra en empreses i fàbriques, impulsant el creixement del sector de serveis.

Activitats pròpies del sector quaternari

El sector quaternari és un conjunt d'activitats vinculades amb la tècnica i la ciència, que inclouen camps com la microelectrònica, la informació, la biogenètica i la recerca i desenvolupament (R+D).

Activitats del sector terciari banal

Dins del sector terciari, hi ha feines amb poca preparació i que sovint estan mal remunerades. Aquestes activitats es coneixen com a terciari banal i inclouen, per exemple, els serveis domèstics, els serveis de neteja o la venda ambulant.

La Nova Monarquia dels Reis Catòlics

La unió dels regnes d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó va marcar l'inici d'una nova etapa en la història de la península Ibèrica.

Procés d'unió dels regnes

La unió dels regnes de Castella i Aragó es va formalitzar amb el matrimoni d'Isabel i Ferran l'any 1469, i la seva proclamació com a reis el 1479.

Tipus de monarquia creada: la Unió Dinàstica

Els Reis Catòlics van crear una unió dinàstica, que no va comportar la fusió territorial dels regnes en un únic estat. Castella i Aragó van conservar les seves pròpies corts, institucions, fronteres, lleis, sistemes fiscals i fins i tot monedes diferents.

Actuacions per unir altres regnes a la Corona

• Regne de Granada: Es va conquerir després d'una guerra que va durar deu anys (1482-1492).
• Regne de Navarra: Ferran el Catòlic va envair el regne i el 1512 es va incorporar a la Corona de Castella el 1515, conservant els seus furs, lleis i institucions pròpies.
• Regne de Portugal: Es va intentar la unió mitjançant una política d'aliances matrimonials, tot i que no es va consolidar en aquell moment.

Organització de la Nova Monarquia

Els Reis Catòlics van emprendre diverses actuacions per enfortir el poder reial en cadascun dels seus regnes, imposant la seva autoritat sobre els privilegiats i creant noves institucions, a més de buscar la uniformitat religiosa de les poblacions.

Diferències institucionals entre Aragó i Castella

• A Castella, hi havia una única cort per a tot el regne.
• A Aragó, hi havia una cort per a cada un dels regnes que la conformaven (Aragó, Catalunya, València).

Institucions clau del Regne de Castella

Per reforçar el seu poder, els Reis Catòlics van crear o reformar diverses institucions a Castella:

• Sistema de Consells: Òrgans assessors dels monarques en diferents àmbits (Reial, Hisenda, Inquisició, etc.).
• Exèrcit professional: Organitzat amb soldats permanents i mercenaris, sota control reial.
• Santa Hermandad: Cos armat encarregat de garantir l'ordre i la seguretat al camp.
• Reial Audiència: Tribunal de justícia per fer més eficaç l'administració de justícia i garantir el control reial.
• Comptadoria Reial d'Hisenda: Institució per reforçar la recaptació d'impostos i la gestió econòmica.
• Corregidors: Funcionaris reials que controlaven els municipis i representaven l'autoritat reial.

Càrrecs i funcions destacades

Consells

Òrgans de govern amb funcions de governança, direcció i supervisió en diferents àmbits.

Corts

Òrgans legislatius, compostos per representants dels estaments, que elaboraven, aprovaven i modificaven lleis, i aprovaven impostos.

Virreis

Representants del rei a cadascun dels regnes de la Corona d'Aragó, amb amplis poders executius i judicials.

Orientació Econòmica dels Reis Catòlics

L'economia dels regnes de Castella i Aragó va seguir camins diferents durant el regnat dels Reis Catòlics.

Diferències econòmiques entre Aragó i Castella

• Castella: Va continuar amb un fort predomini de la ramaderia, especialment ovina (llana).
• Aragó: Es va orientar cap al comerç i la navegació, mantenint la seva influència en els mercats de Sicília i Sardenya.

Repercussions del predomini ramader a l'economia castellana

El gran pes de la ramaderia a Castella va tenir diverses conseqüències:

• L'agricultura va resultar perjudicada, ja que moltes terres eren utilitzades com a pastures per als ramats.
• L'explotació massiva de la llana va dificultar el desenvolupament d'una indústria tèxtil pròpia i competitiva.

Mesures de Ferran el Catòlic per fomentar el creixement econòmic

Ferran el Catòlic va impulsar diverses mesures per dinamitzar l'economia, especialment a la Corona d'Aragó:

• Per posar fi al conflicte dels pagesos de remença, va promulgar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).
• Per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures, es van aprovar mesures proteccionistes.
• També es van proposar mesures de protecció a l'agricultura i la reducció del dèficit de les institucions públiques.

El Mayorazgo: Institució i Conseqüències

El Mayorazgo va ser una institució jurídica creada per assegurar la lleialtat de les grans famílies nobles a la Corona i permetre el manteniment del seu patrimoni familiar.

Conseqüències del Mayorazgo

Aquesta institució prohibia la venda de terres i obligava a passar-les en herència al primogènit, garantint així la perpetuïtat dels grans patrimonis nobiliaris.