El Sector Terciari a Espanya: Anàlisi i Reptes

El Sector Terciari a Espanya

Les empreses de serveis representen al voltant del 80% del total. Les més nombroses són les comercials, seguides a una distància considerable pels serveis a les empreses, el turisme i els transports. La mà d'obra ocupada en el servei ha anat creixent i supera el 60% de la població activa, presenta grans contrasts entre mà d'obra no especialitzada i qualificada, que percep salaris més alts i és més estable. L'aportació dels serveis al PIB supera el 60%. En uns casos, aquest fet indica un desenvolupament econòmic i un nivell de vida alt. No obstant això, de vegades significa un desenvolupament escàs en els altres dos sectors. L'encariment dels serveis provoca una tendència creixent a substituir els serveis per béns. La incorporació de noves tecnologies millora el funcionament dels serveis i afavoreix la creació de serveis nous relacionats amb aquestes.

El Desequilibri Territorial

El desequilibri territorial està influït per factors que generen diferències: l'aportació dels serveis a l'ocupació és major a zones turístiques i a Madrid, que concentra serveis estatals. La terciarització és menor a les comunitats amb un pes agrari i agroindustrial major. També es concentren a zones de molta població. Algunes grans ciutats tenen serveis dirigits a pobles i a la seva població. L'aportació al PIB és més gran on hi ha més serveis avançats, però trobem alguns contrasts importants: els serveis més qualificats, com els serveis a les empreses, dominen en un reduït nombre de províncies i tendeixen a concentrar-se en grans ciutats. Els serveis al consumidor, com l'hostaleria, estan més implantats a les àrees turístiques. En canvi, l'aportació dels serveis és menor en les zones amb serveis menys qualificats, com el comerç i els serveis personals, administratius i assistencials. En el futur, hi haurà un augment qualitatiu en determinats sectors per poder competir i sortir de la crisi econòmica.

El Sistema de Transport i la seva Importància

El transport és l'activitat que trasllada persones i mercaderies entre llocs geogràfics. La seva importància rau en les següents funcions:

1. Les funcions polítiques (control del territori), demogràfiques (influeixen en l'assentament de la població), econòmiques (intercanvien béns, creen ocupació i estimulen aquests serveis), socials, culturals i internacionals (afavoreixen la globalització).
2. Els transports influeixen en l'organització territorial en un doble sentit: els transports i els territoris interactuen: d'una banda, reflecteixen els desequilibris espacials en la distribució de la població i el desenvolupament econòmic. D'altra banda, poden introduir canvis en el territori, perquè són un factor clau per al desenvolupament de les comunitats. Les xarxes de transport vertebren el territori perquè els moviments de persones i mercaderies connecten els diferents indrets.

Transport per Carretera

El transport per carretera té les característiques següents: les competències sobre la xarxa es reparteixen entre l'Estat, les comunitats autònomes i els consells insulars. La xarxa de carreteres peninsulars presenta un disseny radial, amb centre a Madrid i eixos cap als principals ports i ciutats de la perifèria. El trànsit interior de viatgers i de mercaderies es concentra a la carretera. Les característiques tècniques són variables, sobretot hi ha autopistes i autovies. Hi ha desequilibris sobre la densitat, la intensitat del tràfic i l'accessibilitat. La densitat de la xarxa és més gran a les comunitats més dinàmiques econòmicament, a les illes i a les àrees amb poblament dispers i fragmentat pel relleu. La intensitat del trànsit és més elevada a les vies de gran capacitat, sobretot als corredors mediterrani i de l'Ebre, on es troben les majors densitats urbanes, industrials o turístiques. L'accessibilitat per carretera és major i més homogènia. I les actuacions mediambientals es centren en fomentar el transport públic i el ferrocarril.