El Segle d'Or Valencià: Context, Literatura i Tirant lo Blanc

Context del Segle XV: Canvis i Renaixement

El segle XV és un segle de canvis i contrastos arreu d’Europa, ja que el final de l’Edat Mitjana i l’arribada de l’humanisme italià conduiran al Renaixement. Les relacions amb la Itàlia del Renaixement permeteren el contacte dels nostres escriptors amb l’humanisme, encara que aquesta influència tingué escassa repercussió en la nostra literatura.

La mort del rei Martí l’Humà sense descendència ocasionà un conflicte resolt en el Compromís de Casp a favor dels Trastàmara, que provocà la castellanització de la cort i la noblesa i la unió de les Corones d’Aragó i Castella. L’hegemonia que havia tingut Catalunya des del segle XII cau per una crisi econòmica i social, i València viu una etapa de ple progrés, passant a ser el centre econòmic, social i cultural de la Corona d’Aragó. A València s’instal·la la primera impremta de la Península Ibèrica. La burgesia continua parlant, escrivint i llegint en valencià, per la qual cosa les obres dels autors del Segle d’Or de la nostra literatura tingueren una gran acceptació.

L'Estàndard Literari al Segle XV

La cancelleria reial tingué un paper important en la consolidació d’un estàndard literari, ja que la documentació administrativa i legal tenia una gran influència en la literatura. Els escriptors del Segle d’Or van enriquir la llengua tant en prosa com en poesia, que durant el segle XV es distancia de la poesia trobadoresca. La maduresa a què havia arribat la llengua afavorí l’aparició d’una consciència de correcció lingüística.

Hi ha gent com Bernat de Fenollar que defensa el model de llengua de les ciutats, i altres com Jaume Gasull que defensen models més populars. El nom de la llengua, anomenada romanç al segle XV, va rebre el nom de llengua valenciana a causa de l’esplendor econòmic valencià i la castellanització de la cort.

La Novel·la Cavalleresca: Evolució i Característiques

Nasqué a mitjans del segle XII, impulsada per la noblesa i destinada a defensar la institució de la cavalleria. Els primers relats es basaven en mites grecollatins. Després es van basar en mites celtes.

En oposició als valors feudals, durant el segle XV la mentalitat burgesa comença a afirmar uns valors nous: la realitat enfront de la fantasia, i el valor i l’esforç propis com a promoció personal.

Característiques de les novel·les cavalleresques (s. XII)

• Elements fantàstics
• Llocs exòtics
• Èpoques remotes
• Protagonistes amb qualitats sobrenaturals

Característiques de les novel·les cavalleresques (s. XV)

• Afany de realisme i versemblança
• Geografia coneguda
• Temps d’èpoques pròximes
• Protagonistes amb caràcters humans

Exemples de novel·les cavalleresques

Destaquen Blandín de Cornualla i la Faula de Guillem de Torroella. Ambdues obres presenten una intenció crítica i moralitzadora.

Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc

Joanot va nàixer a València en una família de la noblesa. Va ser un cavaller que es va veure involucrat en conflictes cavallerescos. Per deutes econòmics, donà el manuscrit a Martí Joan de Galba, i alguns diuen que ell va acabar el llibre. La novel·la combina tres plans:

Plans narratius del Tirant lo Blanc

1. Pla cavalleresc: Inclou torneigs i accions militars.
2. Pla històric: Fa referència a la realitat immediata de l’època i a personatges històrics.
3. Pla realista: Mostra la realitat quotidiana del segle XV.

És una novel·la cavalleresca, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica i psicològica. L’autor intenta que la novel·la sigui versemblant, per això permet considerar-la una novel·la moderna, ja que trenca els tòpics de les novel·les de cavalleria.

Argument del Tirant lo Blanc

Narra les proeses d’un cavaller que, amb el seu esforç i valor, aconsegueix el grau de capità general i posa fi a l’amenaça dels turcs contra Constantinoble. Es casa amb Carmesina, la filla de l’emperador, i esdevé hereu al tron.

Estructura del Tirant lo Blanc

Consta de cinc parts principals: la part anglesa, la de Sicília i Rodes, la de l’Imperi Grec, la del Nord d’Àfrica i, finalment, de nou la de l’Imperi Grec.

Personatges del Tirant lo Blanc

Els personatges són moderns i presenten una psicologia complexa; semblen reals i evolucionen al llarg de la novel·la. Tirant és un heroi modern, un militar valent i expert, però en la vida íntima és tímid i inexpert. S’esdevé emperador, però mor d’un refredat.

Estils literaris del Tirant lo Blanc

Es combinen dos estils principals:

1. Estil culte i retòric: Representa la manera d’expressar-se la noblesa valenciana al segle XV.
2. Estil col·loquial: Caracteritzat per exclamacions, jocs de paraules, refranys i diàlegs àgils.

La novel·la presenta erotisme sense prejudicis i diàlegs amb dosis d’ironia.