El Segle d'Or Valencià: Tirant, Ausiàs March i Alfons el Magnànim
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,35 KB
Tirant lo Blanc: Per què és una novel·la moderna?
La novel·la de Joanot Martorell es considera moderna per tres raons principals:
- Realisme: Totes les accions es realitzen de manera versemblant, amb personatges creïbles i en llocs coneguts.
- Innovació: No té cap antecedent que tracti la ficció des d'un punt de vista tan realista, ja que descriu de forma destacada els fets menys rellevants i també perquè tracta el tema de l'erotisme.
- Novel·la total: Es presenten els diferents i múltiples aspectes de la realitat i permet realitzar diverses lectures de la mateixa.
València, nova capital cultural (Segles XIV i XV)
Durant els segles XIV i XV, Barcelona va anar perdent pes cultural, i la capitalitat es va anar desplaçant progressivament a València. Aquest canvi es va deure a diverses causes:
- Causes econòmiques
- Causes socials
- Causes religioses
- Causes polítiques
Alfons el Magnànim i l'Humanisme
Expedicions i bilingüisme
Alfons el Magnànim va promoure diverses expedicions per mar que van partir sobretot de ports valencians. L'home culte que era feia que s'enduguessin a aquestes expedicions els músics i poetes propers a la cort. La convivència amb els poetes castellans va fer que els poetes catalans tendissin progressivament al bilingüisme català/castellà.
El Segon Renaixement i la Decadència
El Segon Renaixement va florir, però no va aconseguir evolucionar perquè es va iniciar la decadència de la llengua catalana.
Jordi de Sant Jordi: Vida i obra
Biografia
- Va néixer a València al final del segle XIV i va viure pocs anys.
- Va participar en l'expedició de l'any 1420 contra Còrsega i Sardenya, on va conèixer la lírica italiana.
- Va ser embarcat com a cambrer reial amb el rei i els altres poetes.
L'empresonament i el poema «Presoner»
Un cop de mala sort va fer que caigués empresonat el 1423 a Nàpols. El temps que va passar empresonat li va servir per escriure un dels poemes més sensibles: «Presoner».
Els seus poemes es centren en reflexions amoroses que tracten la separació dels amants.
Ausiàs March: Característiques de la seva poesia
Contrast amb Jordi de Sant Jordi
Tot el que Jordi de Sant Jordi té de dolçor i tendresa, Ausiàs March ho té de força i de passió.
Poemes clau i temàtiques
La seva obra es caracteritza per una profunda introspecció i un tractament complex de l'amor:
«Plena de seny»
El centre d'atenció és el mateix poeta. March descriu l'enamorament i acusa la dama, «Plena de seny», de no correspondre a aquest amor.
«Lir entre cards»
És el tractament més purista i intel·lectual de l'amor. La dama és un ideal, un ésser perfecte, pur i gairebé diví.
«Oh foll amor»
Arriba a la conclusió que si ella és pecadora i ell l'estima, ell també és pecador.
«Amor, amor»
El poeta admet que ell tampoc és pur ni perfecte.
«Mon darrer bé» i «Bell ab bon seny»
Descriuen l'amor en un to relaxat, sense desesperació.
«Cant espiritual»
Poema en el qual el destinatari és Déu, tractant temes de fe i salvació.