El Segle XIX: Revolucions, Industrialització i Nacionalisme

El Segle XIX: Un Període de Transformacions Profundes

El segle XIX, que abasta des de la Revolució Francesa (1789) fins a la Primera Guerra Mundial (1914), va ser un període marcat per canvis radicals en la política, l'economia i la societat.

La Revolució Francesa i l'Ascens del Liberalisme

La Revolució Francesa, impulsada per la burgesia, va significar la fi de l'Antic Règim i l'inici del Liberalisme. Aquesta revolució va establir les bases de la mentalitat i la política dels segles XIX i XX, introduint conceptes com el sufragi, la divisió de poders, la democràcia i els drets humans. Va inspirar profundament les societats posteriors.

La Primera Revolució Industrial

La Primera Revolució Industrial va transformar radicalment els mètodes de producció i l'organització econòmica. Això va donar lloc a una nova estructura social, caracteritzada per la divisió en classes: la burgesia i el proletariat. Aquest nou escenari va generar un conflicte socioeconòmic fonamental: la lluita de classes, que va donar origen al Socialisme, una ideologia que propugnava la riquesa col·lectiva i la socialització dels mitjans de producció, oposant-se a la propietat privada.

Les Revolucions Liberals i l'Imperialisme

Entre 1789 i 1848, les Revolucions Liberals van veure la burgesia liderant el canvi, amb el suport de les classes treballadores. A mesura que el liberalisme s'establia en molts països europeus, sorgien noves demandes per part dels obrers, que exigien més llibertats i justícia social.

Paral·lelament, l'Imperialisme va començar a prendre forma, especialment a partir del Congrés de Berlín (1885). Aquesta expansió colonial tenia causes econòmiques, com la recerca de nous mercats, mà d'obra barata i matèries primeres. La justificació ideològica sovint es basava en la suposada superioritat cultural i racial, promovent una visió racista del món que considerava els pobles no europeus com a inferiors i aptes per a l'explotació.

El Nacionalisme i la Formació d'Estats Nació

El Nacionalisme, sorgit del Romanticisme (1815-1825), es va caracteritzar per la vinculació a la terra, les costums, la llengua i el passat històric. El poder polític va utilitzar el nacionalisme per crear Estats Nació, dotant-los d'elements simbòlics com la bandera, l'himne i l'exèrcit. Aquesta ideologia servia per unificar la població, prioritzant la pàtria per sobre dels conflictes de classe i justificant la participació en guerres com un acte d'honor.

Aquest moviment va ser clau en la unificació de països com Alemanya (1870) i Itàlia (1865). També va impulsar moviments independentistes, com els de Bèlgica, Grècia, i va inspirar moviments nacionalistes com el basc, l'irlandès o el català.

La Segona Revolució Industrial

La Segona Revolució Industrial va introduir noves tecnologies i indústries, com la química, l'elèctrica, l'automobilística i la farmacèutica. Aquestes noves indústries requerien grans inversions i noves fonts d'energia com l'electricitat i el petroli, que van substituir el vapor. L'organització de la producció també va canviar amb la creació de Societats Anònimes (S.A.), Trusts (unions d'empreses) i Holdings (empreses que controlen altres empreses mitjançant la participació en el seu capital, sovint vinculades a bancs).

El Liberalisme: Ideologia i Evolució

El Liberalisme, amb arrels en el racionalisme de la Il·lustració (moviment cultural del segle XVIII), es va convertir en la ideologia política dominant. Els seus principis fonamentals inclouen:

• Igualtat jurídica: Tots els ciutadans són iguals davant la llei.
• Drets humans: Garantia de drets com la vida, la llibertat i la propietat.
• Sobirania nacional: El poder resideix en la nació, no en Déu.
• Sufragi: Dret a vot per escollir representants. Podia ser restringit (limitat a certs ciutadans) o universal (tots els ciutadans).
• Divisió de poders: Legislatiu (elabora lleis), Executiu (aplica lleis) i Judicial (jutja incompliments). Aquests principis es recullen en la Constitució.

Dins del liberalisme, existien diferents corrents:

• Esquerres liberals: Defensaven el sufragi universal i donaven més importància al dret a la vida.
• Dretes liberals: Prioritzaven el sufragi restringit i la defensa del dret a la propietat.

Al voltant de 1880, es van fundar els primers partits socialistes. El capitalisme va experimentar un gran creixement econòmic a Europa, amb l'obertura de noves indústries que van augmentar la demanda de treballadors. Això va propiciar el creixement dels sindicats i la millora de les condicions de vida i treball dels obrers.

L'Anarquisme

L'Anarquisme es va manifestar de diverses formes:

• Anarcosindicalistes: Defensaven l'organització de masses i rebutjaven la violència terrorista.
• Anarcocomunistes: No necessitaven organització de masses i podien emprar la violència terrorista.