El Segle XVII: Declivi de l'Imperi Espanyol i Crisi General

El Segle XVII: El Declivi de l'Imperi

Felip III: El Govern dels Privats

Felip III va renunciar a exercir les tasques de govern i les va deixar a mans de ministres omniponents, els validos o privats. Durant el seu regnat, es va produir l'expulsió dels moriscos, un fet que va agreujar encara més els problemes agrícoles, especialment al Regne de València, on representaven una part important de la població rural.

Felip IV: La Fi de l'Hegemonia a Europa

Durant el regnat de Felip IV va esclatar la Guerra dels Trenta Anys. El comte-duc d'Olivares, privat del rei, era un partidari decidit de la guerra, amb la qual pretenia mantenir l'*hegemonia* dels Habsburg a Europa i frenar el protagonisme de França.

La guerra va consumir molts recursos i va empobrir Castella, però les seves exigències acabaren provocant l'aixecament, el 1640, de Catalunya, Andalusia i Portugal. A Catalunya, les autoritats van demanar ajuda a França i la guerra es va allargar fins al 1652. La pau es va signar definitivament amb França l'any 1659 (Pau dels Pirineus), però va significar el lliurament als francesos del Rosselló i d'una part de la Cerdanya.

Carles II: La Fi de la Monarquia dels Àustries

El regnat de l'últim rei dels Àustries, Carles II. Es van ajuntar la incapacitat mateixa del rei, la corrupció dels validos, la greu crisi econòmica i la pèrdua de tot el pes polític d'Espanya en l'escena internacional. Carles II va morir sense descendència, cosa que va provocar un greu conflicte successori entre els partidaris del candidat francès i els austríacs. El triomf francès va significar la fi dels Habsburg a la Península.

La Crisi Social i Econòmica del Segle XVII

La Crisi Demogràfica

El segle XVII es va caracteritzar per una forta recessió demogràfica. La població va registrar un retrocés. N'hem de cercar les causes en:

• El flux migratori cap al nou continent
• Les baixes produïdes per les guerres
• L'expulsió dels moriscos
• El conjunt de pestes i epidèmies

La Crisi Econòmica

En el terreny econòmic, l'agricultura va empitjorar. La fam, la guerra i les epidèmies van provocar la despoblació, mentre que augmentaven els impostos, tant els senyorials com els reials. Molts pagesos van abandonar la terra per anar-se'n a les ciutats, de vegades a viure-hi com a *pícaros* o de la mendicitat.

La ramaderia va veure reduït el nombre de caps de bestiar, a causa de la sequedat més gran de les pastures i la destrucció provocada per les diverses guerres peninsulars.

La indústria i el comerç van tenir una disminució profunda. Va ser provocada per la competència dels productes estrangers i per la poca capacitat de compra d'una població cada vegada més arruïnada. Un dels efectes més greus va ser el descens de la demanda americana, ja que aquells territoris ja proveïen els seus propis productes.

L'empitjorament de la situació de les finances públiques va ser el resultat d'un augment de les despeses de la cort i de les guerres constants. La situació es va agreujar en reduir-se dràsticament, per exhauriment de moltes mines, l'arribada d'or i de plata americans, la font principal del finançament públic.

Els Problemes Socials

La situació de greu crisi econòmica va fer evident que l'enorme flux de riquesa que provenia d'Amèrica durant el segle XVI, en comptes d'estimular les activitats productives, havia estat dedicat a pagar les empreses imperials de la monarquia i a consolidar un model social de tipus nobiliari en què els capitals es dedicaven a comprar terres, cases o despeses sumptuàries.

Davant d'uns pocs privilegiats hi havia una massa enorme de població empobrida:

• Els pagesos que havien perdut les terres
• Els artesans empobrits per la competència estrangera
• Els gentilhomes que a penes podien sobreviure gràcies a les seves terres

Moltes d'aquestes persones acabaven fent mendicitat.