El Segle XVIII a Espanya: Societat, Crisi de l'Antic Règim i Guerra del Francès

El Segle XVIII a Espanya: Societat i Crisi

Demografia i Economia Agrària

Al segle XVIII es va produir un creixement important de la població, un fenomen habitual al conjunt d'Europa. L'agricultura, i en particular les collites, eren la causa principal d'aquestes irregularitats demogràfiques. La majoria de la població, un 80%, era camperola, amb una agricultura de subsistència que només permetia mantenir la família. Aquesta era molt sensible a la variació climàtica, la qual afectava directament l'estat de les collites i, per tant, la demografia. Les males collites provocaven una alta mortalitat i una baixa natalitat.

Malgrat aquestes fluctuacions, el segle XVIII va ser una època relativament tranquil·la en termes de guerres i econòmicament favorable, on l'agricultura continuava sent l'ocupació fonamental i la principal font de riquesa.

El Règim Senyorial i la Propietat de la Terra

La propietat de la terra es basava en les terres amortitzades, que no es podien comprar ni vendre i representaven més del 75% del total. Aquestes terres es trobaven en mans de:

• La noblesa
• L'Església
• El Rei
• Terres comunals

Eren treballades per camperols, el sector no noble de la població. Aquestes terres amortitzades, que constituïen el 75% del total, eren majoritàriament latifundis, és a dir, grans extensions de terra. Els petits propietaris, per la seva banda, practicaven una agricultura d'autosubsistència, conreant només per mantenir la seva família.

Tipologies de Propietat Agrària

• Minifundi: Petita propietat privada (típica del nord d'Espanya).
• Latifundi: Grans propietats privades (predominants al sud d'Espanya).

Orígens Històrics: La Reconquesta

Les raons d'aquesta distribució de la propietat són històriques i es remunten a la Reconquesta. La conquesta musulmana inicial i la posterior recuperació cristiana de la península Ibèrica van provocar un profund trasbals en la propietat de la terra. Al nord d'Espanya, on les guerres i batalles van ser menys intenses, els petits propietaris van poder mantenir les seves terres. En canvi, al sud, a causa del constant pas de fronts de guerra, molts van perdre les seves propietats, donant lloc a la formació de grans latifundis.

Societat Estamental i Monarquia Absoluta

La societat del segle XVIII s'organitzava de manera estamental, on el naixement determinava el grup social al qual es pertanyia per tota la vida. La immensa majoria de la població pertanyia al grup no privilegiat.

La Monarquia Absoluta i el Valido

La majoria de les societats europees del segle XVIII es regien per una monarquia absoluta. El monarca absolutista concentrava tot el poder; la seva paraula era llei, i podia declarar guerres, entre altres prerrogatives. La seva autoritat es fonamentava en l'origen diví o el dret natural, inspirat per Déu, la qual cosa atorgava un suport intel·lectual i feia que oposar-se al rei fos considerat anar en contra de la voluntat divina.

A l'Europa del segle XVIII, alguns monarques van tendir a delegar les seves funcions, dedicant-se més a l'oci. Per això, escollien una persona de confiança, anomenada "valido", que exercia les funcions de govern en nom del rei. El valido va ser una figura molt important al segle XVIII, en un context on no hi havia eleccions.

La Crisi de l'Antic Règim

Causes i Context Polític

La crisi de l'Antic Règim va tenir com a causa de fons l'ascens de la burgesia i les seves demandes de canvi. Entre les causes puntuals a Espanya, la mort de Ferran VII va desencadenar una important crisi successòria.

La Guerra del Francès i l'Era Napoleònica

Context de la Revolució Francesa

El 1788, amb la mort de Carles III, el seu fill Carles IV va ser coronat rei d'Espanya. El 1789 esclata la Revolució Francesa. Atemorit pels esdeveniments a França, Carles IV va empresonar els il·lustrats espanyols per por a la propagació de les idees revolucionàries. Va buscar una persona de confiança que pogués exercir les funcions de ministre. La seva esposa, Maria Lluïsa de Parma, va recomanar Manuel Godoy, qui era el seu amant. Godoy va ser nomenat valido de Carles IV el 1792. Ferran VII va ser un dels principals opositors de Godoy.

Per evitar la propagació de la ideologia revolucionària, Espanya va tancar les seves fronteres amb França, restringint el trànsit de llibres i persones. El 1793, Espanya va declarar la guerra a la França revolucionària (coneguda com la Guerra Gran). Després de la caiguda dels jacobins el 1795, es va signar la Pau de Basilea.

L'Ascens de Napoleó i Trafalgar

El 1799, Napoleó Bonaparte va pujar al poder a França. Amb un exèrcit poderós, aspirava a convertir-se en la primera potència mundial. Per atacar la Gran Bretanya per mar, va establir un pacte amb Godoy. El 1805, la Batalla de Trafalgar va resultar en una decisiva victòria per a la flota britànica. Aquesta derrota no va fer que Napoleó es rendís, sinó que el va impulsar a intentar un bloqueig continental contra la Gran Bretanya.