Segregació Escolar i Meritocràcia: Polítiques i Crítica

Polítiques de Lluita contra la Segregació Escolar

Polítiques Proactives d'Informació a les Famílies

1. Incrementar el coneixement de la xarxa educativa per al conjunt de famílies.
2. Incrementar el coneixement sobre centres segregats amb projectes atractius.
3. Reduir les pors de les famílies sobrepreocupades.
4. Realitzar un treball de sensibilització social.

Com a mestres, s'ha de saber com informar les famílies sobre el projecte educatiu. S'ha de ser capaç d'informar de manera adequada. El que s'ha de fer és posar en valor aquells projectes de centre que són exitosos, malgrat que la imatge de l'escola no sigui la més desitjada. S'ha d'aconseguir que els centres que tenen “mala imatge” donin a conèixer els seus projectes de centre, que moltes vegades poden ser millors que aquells que tenen “molt bona imatge”.

Mobilitat Social o Reproducció?: El Mite de la Meritocràcia

• El que intenten explicar aquestes teories és que el sistema meritocràtic és una fal·làcia.
• Tenim una posició social d'origen, marcada per la posició social dels nostres progenitors. En aquesta posició, experimentem una sèrie de condicions (capital econòmic, capital cultural, capital social, formes de moure'ns pel món) que poden no ser les mateixes que les dels veïns d'una altra ciutat. Aleshores, els progenitors han fet l'elecció de centre segons diferents criteris: alguns segons el projecte pedagògic, i altres perquè és el centre del barri més pròxim. De manera que no tots els nens comencen amb el mateix peu. Per tant, en funció de l'elecció, ens introduirem en un tipus d'escola o en un altre, o amb un projecte o amb d'altres. Això també incideix en el sistema ocupacional, perquè molta gent entra a les feines per amiguisme (enchufe). Per tant, el nostre nivell d'estudis no sempre va lligat amb el sistema ocupacional.
• Per tant, la meritocràcia esdevé un principi ideològic de primer ordre que legitima un determinat model social basat en una societat de caràcter liberal.
• Una de les institucions que més fonamenta aquesta creença és l'escola. Aquesta té una funció socialitzadora (és un agent social) i permet la cohesió social i la legitimació del sistema, perquè el discurs de l'escola és:
  • L'escola és una institució neutra.
  • Es regeix per un principi d'igualtat d'oportunitats.
  • L'estratificació social ve donada per les nostres capacitats i mèrits personals.
  • Certifica el rendiment segons la vàlua personal.
• Però aquest discurs és totalment fals; no és cert tot el que diuen.
• L'escola es crea a partir del segle XVIII per generar cohesió social entre tots els ciutadans i per legitimar el sistema social que s'implanta a partir de la Revolució Francesa. I això és el que es manté avui en l'actualitat.