Seguretat Alimentària: Problemes, Manipulació i Aliments Infantils

Problemes amb els aliments

Els problemes amb els aliments inclouen:

• Aliment alterat: És aquell que, per causes no provocades, ha experimentat variacions en les seves característiques. Es tracta d’una pèrdua de qualitat del producte que no afecta necessàriament la seguretat.
• Aliment contaminat: Conté gèrmens patògens o altres substàncies que poden transmetre malalties a les persones que el consumeixen. Les alteracions de salut més habituals són:
  • Infecció alimentària: Malaltia causada per l’acció d’un microorganisme patogen present en un aliment.
  • Intoxicació alimentària: Malaltia causada per l’acció d’una toxina present en un aliment.
  • Toxiinfecció alimentària: Malaltia causada per l’acció d’un microorganisme present en un aliment, capaç de produir toxines en el cos de la persona.

Manipulació dels aliments

La llei defineix el manipulador d’aliments com a tota persona que, per l’activitat laboral que desenvolupa, té contacte directe amb els aliments. Els requisits bàsics són:

• Rebre formació continuada en higiene alimentària per part de l’empresa.
• Complir les normes d’higiene pel que fa a actituds, hàbits i comportament.
• Conèixer i complir les instruccions laborals.
• Ser molt estrictes amb la higiene personal.
• Cobrir-se els talls i les ferides amb embenats impermeables apropiats.
• Rentar-se les mans amb aigua calenta i sabó tantes vegades calgui.
• Qualsevol manipulador que estigui malalt ha d’informar a l’empresa.

Higiene personal

• Tenir cura de les mans, ja que estan en contacte directe amb els aliments.
• Les ungles s’han de dur curtes i netes.
• Els cabells s’han de cobrir amb una gorra.
• La roba ha de ser l’adequada i ha d’estar neta.
• No s’han de dur anells, braçalets ni altres objectes.
• Les ferides s’han de cobrir.
• No es pot esternudar, tossir, mocar-se, xiular, menjar... a les zones on hi hagi aliments.

Higiene dels utensilis i espais

• Els espais on es preparen els biberons s’han de reservar només per a aquest ús.
• Cal higienitzar les superfícies i els recipients que han d’estar en contacte amb aliments.
• Els equips que s’utilitzin han de ser adequats per a l’ús que se’n faci i fàcils de desmuntar i netejar.
• S’han d’utilitzar instruments fets amb materials autoritzats i perfectament conservats.

Els aliments infantils

L’etiquetatge

Les dades bàsiques que han d’aparèixer en l’etiqueta d’un producte infantil són:

• Nom del producte, no només el comercial, sinó el que descriu l’aliment i que està associat a una normativa.
• Pes net o escorregut, volum o nombre d’unitats segons correspongui.
• Identificació del lot i de la fàbrica productora.
• Llista completa d’ingredients i d’additius.
• Informació nutricional (valor energètic i quantitat mitjana de vitamines i minerals).
• Data de durada mínima.
• Instruccions d’emmagatzematge i conservació abans i després que l’envàs sigui obert.
• Instruccions de preparació i ús.
• Indicació de l’edat a partir de la qual es pot consumir el producte.
• Quan el producte estigui compost per ingredients i additius alimentaris exempts de gluten.
• Quan es tracti d’un succedani de la llet materna, l’etiqueta ha d’identificar l’origen de les proteïnes que conté.

Els additius

Per allargar la vida útil dels aliments s’afegeixen additius. Són substàncies autoritzades que s’afegeixen en petites quantitats i intencionadament als aliments i a les begudes, sense propòsit de canviar el valor nutritiu. La regulació de l’ús dels additius es realitza mitjançant llistes positives. Hi ha diferents tipus d’additius segons la funció que fan:

• Substàncies que impedeixen alteracions químiques i biològiques, com ara antioxidants i conservants.
• Substàncies que modifiquen les característiques físiques, com emulgents, estabilitzadors, emulsionants, gelificant, escumant, antiescumants, antiaglutinants, etc.
• Substàncies que modifiquen les característiques organolèptiques, com colorants, edulcorants, aromatitzants i potenciadors del sabor.