Semblances i diferències entre el marxisme-leninisme i la democràcia

Semblances amb el marxisme-leninisme

Noció de classe dirigent: El plantejament d'aquesta teoria és molt típic del leninisme de manera que podem trobar una gran semblança en la idea de que hi ha una classe dirigent. Aquesta classe dirigent d'homes intel·lectuals revolucionaris pren el poder mitjançant revolucions populars que els hi proporcionen la força necessària per seguir exercint el poder i conduint a les masses (la població) ja que aquestes són massa estúpides i incompetents com per poder imaginar o preveure res per si mateixes. És per això que la teoria democràtica liberal i el marxisme-leninisme tenen moltes semblances ideològiques. (segons l'escriptor és aquest el motiu pel qual al llarg del temps la gent s'ha adonat de que podien passar d'una posició a un altra sense notar el canvi)

En una democràcia amb un funcionament adequat hi ha diferents tipus de ciutadans:

1- ELS AMOS DE LA SOCIETAT: grup molt reduït - controlen la societat

2- LA CLASSE ESPECIALITZADA: treballen pels amos de la societat: Assumeixen algun paper actiu pel que fa al govern i l'administració, Està formada per persones que analitzen, prenen decisions, controlen i dirigeixen els processos que es donen en els sistemes ideològics, econòmics, polítics, etc. , Elit molt reduïda de la població., En el qual es parla generalment de que fer amb l'altre part de la població, és a dir, la gran majoria de la població als que Lippman anomenava 'ramat desconcertat'.

Els intel·lectuals són contractats per l'elit per vendre la moto al poble. Aquests formen part de la classe especialitzada sense tenir el mateix poder que l'elit però tenen un paper important en l'adoctrinament del poble.

3- EL RAMAT DESCONCERTATClasse passiva → l'espectador / el ramat: S'alliberen de càrregues polítiques i només s'encarreguen d'escollir els representats.

Diferències entre una democràcia i un estat totalitari:

En una democràcia es donen dues funcions:

Per una banda la classe especialitzada executen les funcions administratives. Pensen, analitzen, entenen i planifiquen els interessos comuns. I per un altra banda tenim al ramat desconcertat que també té una funció en la democràcia, que segons Lippman, consisteix en ser espectadors enlloc de participar de manera activa. Però com parlem de democràcia, la classe passiva (el ramat desconcertat) també té un altra funció: de tant en tant gaudeixen de poder alliberar les seves càrregues en un membre de la classe especialitzada, és a dir, poden escollir un líder. Això es el que fa que estiguem en una democràcia i no en un estat totalitari. Això si, un cop s'han alliberat de la seva càrrega i l'han traspassat a un membre de la classe especialitzada s'espera d'ells que siguin espectadors i no en participants. IDEA DE FONS: la gent és massa estúpida com per comprendre les coses i a més a més es guia per les emocions i no pas per la raó. La classe especialitzada afirma que els interessos comuns esquiven l'opinió pública ja que només una classe d'homes responsables i intel·ligents poden comprendre i resoldre aquests tipus de problemes. Ja que si els individus tractessin de participar en la gestió dels assumptes que els afecten o interesen només provocarien problemes i per tant seria molt inmoral que algú els deixés participar. És per això que necessitem algo per a domesticar i controlar al ramat i en aquest cas es fabricar consens (revolució en l'art de la democràcia). Han de tenir controlats per separat als mitjans de comunicació, les escoles i la cultura popular. Allò del qual no es parla es de com poden arribar a aconseguir autoritat. La manera d'obtenir-la és sens dubte servint a la gent que té el poder real, els amos de la societat. Si els membres la classe especialitzada poden venir i dir 'jo sóc útil per als vostres interessos' i la gent s'ho creu, ja poden formar part d'aquest grup. Llavors han de callar i ser adoctrinats per les creences i valors que interessen al poder real i la relació directa amb l'Estat. Si poden fer aquest paper ja poden formar part d'aquest grup reduït. Amb la resta de la societat, al ramat, se l'ha de mantenir distret. S'han d'assegurar que ningú creï conflictes i de que segueixen exercint la seva funció d'espectador alliberant la seva càrrega de tant en tant sobre algun dels líders que poden escollir.

Exemple de consens i propaganda→ 1937, vaga a Pensilvània

EEUU van crear la indústria de les relacions públiques amb l'objectiu de controlar l'opinió pública ja que és el més perillós per a les corporacions. Igual que va passar a la 1GM, després al 1930 van sorgir dos grans problemes: una gran depressió unida a una classe obrera cada cop més nombrosa que estava en procés d'organització. Van aconseguir la seva primera victòria legislativa amb el dret d'organitzar-se de manera independent. Això portava grans problemes per a la classe especialitzada ja que significava que la democràcia tal com estava entesa no funcionava bé ja que el ramat desconcertat estava aconseguint victòries en el terreny legislatiu i demostrant que podien organitzar-se sols el que significava que deixarien de ser algo més que espectadors. Si molts individus de recursos limitats s'ajuntaven per intervenir en l'àmbit polític podrien aconseguir més victòries i passar a ser participants actius. És per això que el poder empresarial es va encarregar de que fos l'última victòria legislativa de les organitzacions obreres i va funcionar. Tot i que durant la Segona Guerra Mundial es va incrementar el número d'afiliats als sindicats, els empresaris es van encarregar amb la indústria de relacions públiques de buscar com contrarestar aquestes desviacions democràtiques i solucionar el problema, i van aconseguir que els sindicats cada cop tinguessin menys poder per actuar i prendre decisions.

La primera prova es va produir al 1937 quan es va produir una vaga molt important a Pensilvania. Els empresaris van posar a prova una tècnica per destrossar a les organitzacions obreres la qual va ser molt eficaç ja que tenien els diners i el poder dels mitjans de comunicació per fer arribar el missatge. Ho van fer a través de tècniques de propaganda que es centraven en fer que la gent es posicionés en contra de la gent que participava a la vaga. Se'ls va presentar com a destructius, perjudicials pel conjunt de la societat, i contraris als interessos comuns, com si els interessos d'un empresari i d'un netejador fossin els mateixos. Van enviar un missatge de que hem d'estar units, tenir coses com l'harmonia, orgull de ser americans, etc. i que els que feien vaga trenquen amb tot això.

ELS CONCEPTES BUITS La tècnica que es va utilitzar per frenar les vagues consistia en posicionar/mobilitzar l'opinió pública amb conceptes buits de contingut. EX. orgull de ser americà, l'harmonia, etc. QUI POT ESTAR EN CONTRA D'AIXÒ? Ningú, només algú que es neci.

La clau està en que els eslògans de les relacions públiques realment no signifiquen res. Es tracta de llançar missatges i crear eslògans amb els quals ningú es pot posicionar en contra, com per exemple 'Apoyad a nuestras tropas' ningú pot posicionar-se en contra d'això però realment no significa res. En canvi amb la pregunta '¿Apoya usted nuestra política?' es debatirien coses importants, però no volen que la gent es plantegi coses com aquestes sinó que recolzin eslògans que no signifiquen res. Amb això el que aconsegueixen és tenir a la població parlant de que clarament recolzarà les seves tropes, enlloc de plantejar-se qüestions importants. És com l'orgull americà i l'harmonia, estem tots junts recolzant eslògans i conceptes buits per tal que no hi hagi gent dolenta al nostre voltant però l'únic que aconseguim es que ells guanyin.

LA POR, UNA FORMA PER CONTROLAR A LA GENT Tornant a la idea de democràcia→ el ramat desconcertat es un problema i s'ha de mantenir distret per tal que no crei problemes. Una manera de fer-ho és amb la televisió: fútbol, series, etc. i de tant en tant recolzin eslògans buits que no signifiquen res però els fa creure que participen de manera activa en la societat. Per tenir controlat al ramat, han de fer que es mantinguin amb un sentiment de por constant per tot allò que els pot destruir i d'aquesta manera no pensen per si mateixos i obeeixen.

Els EUA, l'únic país del món industrialitzat sense sanitat pública L'última victòria legislativa dels treballadors va ser al 1935 (vaga Pennsylvania). Després de l'inici de la 1GM va quedar tot destrossat, els sindicats van entrar en decadència igual que ho va fer la classe obrera que estava vinculada a aquests. Tot va quedar destrossat i va passar a ser una societat industrialitzada dominada pels criteris empresarials. Era la única societat industrial que no tenia sanitat pública i no existia cap tipus d'interès o compromís per elevar els estàndards de supervivència dels segments de la població que no podien seguir les normes ni aconseguir alguna cosa per si mateixos.

CRISI DEMOCRÀCIA ANYS 60

El ramat desconcertat mai acaba d'estar controlat, es una lluita permanent. Es considerava que la democràcia estava entrant en crisi perquè el ramat (la població) estava començant a organitzar-se de manera activa i intentant participar en la vida política. Conjunt d'èlits coincideixen en què s'ha de destrossar el renaixement democràtic dels anys seixanta i implantar un nou sistema on els recursos van destinats a les classes privilegiades. Actualment la crisi de la democràcia segueix vigent:

No ha portat beneficis—> àmbit polític

Si ha donat beneficis—> a la opinió pública.

SÍNDROME DE VIETNAM (1970)

inhibicions malaltisses respecte l'ús de la força militar , Molta gent experimentava aquestes inhibicions contra la violència ja que no entenien perquè s'havia d'anar pel món torturant o matant. Si es vol tenir una societat violenta que recolzi la violència com a mitjà per aconseguir allò que vols, s'han d'inculcar valors a favor de les arts marcials enlloc de recolzar les inhibicions contra l'ús de la violència.

LA CULTURA DISIDENT va sobreviure i ha experimentat notables canvis des dels anys 60. Van sorgir moviments populars com: el feminisme, els ecologistes, els antinuclears, etc. —> efecte civilitzador. Més tard es van expandir els moviments de solidaritat —> algo nou i important per tota la disidència mundial. Aquests moviments no només protestaven sino que estaven implicats en totes aquelles persones que patien per algun motiu.