Sensació Sentida, Canvi Corporal i Autocontrol

La sensació sentida és un concepte abstracte, difícil d'explicar, que juntament amb el canvi corporal, s'utilitza en la tècnica de l'enfocament corporal o focusing. Segons Gendlin, aquesta tècnica ens permet trobar i canviar la nostra vida allà on està bloquejada o detinguda, capacitant-nos per canviar els nostres pensaments i comportaments, i guiant-nos cap a la realització, desfent conflictes.

La sensació sentida és una sensació global corporal que integra components fisiològics en algun lloc del cos, afectius i cognitius, sense que gairebé siguem conscients que hi és. A poc a poc, anem notant que hi és en forma de sensació corporal.

El canvi corporal és l'alliberament d'energia que passa en el cos quan es recorda o s'anomena encertadament per primera vegada una cosa que costa recordar o que és desagradable. Llavors sorgeixen paraules per definir exactament el problema (Cornelius i Faire). Pot manifestar-se en forma d'alleujament, majoritàriament, així com en forma de relaxació muscular, respiració profunda, sospir, etc.

L'ésser humà té la capacitat de sentir una immensa quantitat d'emocions: afectes intensos de curta durada que sorgeixen quan una persona viu o ha viscut una experiència agradable o desagradable (Echeburúa i altres).

Les nostres emocions són necessàries per a la supervivència, ja que desencadenen la resposta a diferents estímuls. Segons la seva intensitat i la nostra capacitat per controlar-les i solucionar el problema, poden donar lloc a reaccions negatives en les nostres relacions i en nosaltres mateixos. Per això necessitem l'autocontrol.

L'autocontrol està influenciat per factors biològics o ambientals que envolten la persona, així com per la seva genètica: temperament, impulsivitat, fam, son, etc. Com a factors ambientals, hi trobem l'aprenentatge, les conductes d'afrontament, les addiccions, els valors, etc., i les contingències ambientals com la calor, el soroll, etc.

Per dur a terme un autocontrol, és necessària la presència de tècniques que impliquen la intervenció d'un terapeuta o expert per poder ensenyar habilitats i competències. Es divideix en tres fases:

L'entrenament autoinstruccional, segons Trianes, consisteix a entrenar la persona en el control de la seva pròpia conducta, ensenyant-li a dialogar amb si mateixa mitjançant instruccions. Aquestes instruccions poden ser interiors o en veu alta, i poden donar-se abans, durant i després de la conducta. Parteix del poder que té el llenguatge sobre l'eliminació de conductes negatives.

Les autoinstruccions potencien les conductes que poden ajudar les persones impulsives i agressives a ser més afectives i reflexives. Significa "parar i pensar" en com afrontar de forma reeixida un problema o situació difícil. Se li ensenya a: