Sensació Sentida, Canvi Corporal i Autocontrol

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,75 KB

Sensació Sentida i Canvi Corporal

La sensació sentida és un concepte abstracte, difícil d'explicar, que juntament amb el canvi corporal, s'utilitza en la tècnica de l'enfocament corporal o focusing. Segons Gendlin, aquesta tècnica ens permet trobar i canviar la nostra vida allà on està bloquejada o detinguda, capacitant-nos per canviar els nostres pensaments i comportaments, i guiant-nos cap a la realització, desfent conflictes.
La sensació sentida és una sensació global corporal que integra components fisiològics en algun lloc del cos, afectius i cognitius, sense que gairebé siguem conscients que hi és. A poc a poc, anem notant que hi és en forma de sensació corporal.
El canvi corporal és l'alliberament d'energia que passa en el cos quan es recorda o s'anomena encertadament per primera vegada una cosa que costa recordar o que és desagradable. Llavors sorgeixen paraules per definir exactament el problema (Cornelius i Faire). Pot manifestar-se en forma d'alleujament, majoritàriament, així com en forma de relaxació muscular, respiració profunda, sospir, etc.

Autocontrol

L'ésser humà té la capacitat de sentir una immensa quantitat d'emocions: afectes intensos de curta durada que sorgeixen quan una persona viu o ha viscut una experiència agradable o desagradable (Echeburúa i altres).
Les nostres emocions són necessàries per a la supervivència, ja que desencadenen la resposta a diferents estímuls. Segons la seva intensitat i la nostra capacitat per controlar-les i solucionar el problema, poden donar lloc a reaccions negatives en les nostres relacions i en nosaltres mateixos. Per això necessitem l'autocontrol.
L'autocontrol està influenciat per factors biològics o ambientals que envolten la persona, així com per la seva genètica: temperament, impulsivitat, fam, son, etc. Com a factors ambientals, hi trobem l'aprenentatge, les conductes d'afrontament, les addiccions, els valors, etc., i les contingències ambientals com la calor, el soroll, etc.
Per dur a terme un autocontrol, és necessària la presència de tècniques que impliquen la intervenció d'un terapeuta o expert per poder ensenyar habilitats i competències. Es divideix en tres fases:
  1. Fase educativa
  2. Fase d'entrenament
  3. Fase d'aplicació de l'entrenament

Entrenament Autoinstruccional

L'entrenament autoinstruccional, segons Trianes, consisteix a entrenar la persona en el control de la seva pròpia conducta, ensenyant-li a dialogar amb si mateixa mitjançant instruccions. Aquestes instruccions poden ser interiors o en veu alta, i poden donar-se abans, durant i després de la conducta. Parteix del poder que té el llenguatge sobre l'eliminació de conductes negatives.
Les autoinstruccions potencien les conductes que poden ajudar les persones impulsives i agressives a ser més afectives i reflexives. Significa "parar i pensar" en com afrontar de forma reeixida un problema o situació difícil. Se li ensenya a:
  1. Definir el problema
  2. Guiar una resposta possible
  3. Orientar l'execució
  4. Avaluar el que s'està fent a través de l'autoreforç o la correcció automàtica

Fases de l'Entrenament Autoinstruccional

  1. Modelatge: el model actua mentre es va parlant interiorment amb si mateix.
  2. Guia externa en veu alta.
  3. Autoinstruccions en veu alta.
  4. Autoinstruccions en veu baixa.
  5. Autoinstruccions encobertes.

Entradas relacionadas: