Els sentiments morals segons John Stuart Mill: Origen i base

Enviado por Jasmina y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,36 KB

Els sentiments morals no són innats, són adquirits

Els sentiments morals no són una part congènita de la naturalesa humana, no són uns components innats, constitutius de la nostra naturalesa. Sinó que emergeixen; són com un brot que sorgeix naturalment d’ella (de la nostra natura), susceptible de ser ensenyada en un alt grau de desenvolupament.

Per tant, segons Mill, hi haurà d’haver una base natural, un fonament en la nostra naturalesa que faci possible el sorgiment natural i espontani del sentiment moral i de l’obligació moral.

Quin és el fonament natural d’on sorgeixen els sentiments?

És a dir, en la nostra naturalesa, el que sí que hi ha (com un component constitutiu d’ella) és un desig, un "sentiment" d'integrar-nos en el "grup", una forta tendència a formar part d’un tot, de conviure unitàriament amb els altres membres.

Com ho exemplifica Mill:

“L’estat social (de l’home) esdevé tan natural, tan necessari, tan habitual per a l’home que no pot concebre’s de cap altra manera que com a membres d’un col·lectiu. Sentiment d’associació que es reforça més i més a mesura que la humanitat s’allunya de l’estat d’independència salvatge.”

L'egoisme davant el sentiment social

Aquest desenvolupament del sentiment social de la naturalesa humana donaria el seu resultat final, tal com ho descriu Mill, en el supòsit d’un individu plenament desenvolupat, un individu que ha pogut tenir els mitjans adequats per poder encaminar i enfortir els sentiments morals que brollen de la seva naturalesa.

Però aquesta no és la situació més habitual dels individus (encara que hi hagi alguns individus que ho siguin) donades les circumstàncies presents de la societat. El més habitual no és que l’home manifesti de forma completa la seva convicció de veure els interessos i els objectius dels altres com els seus propis; sinó al contrari o gairebé, el més habitual seria l’egoisme.

Mill conclou que, encara que no es manifesti de forma completa aquest sentiment de promoure els interessos i el bé dels altres, existeix, i és qüestió d’una tasca educativa i de progrés de la societat com acabarà manifestant-se de forma més explícita.

Entradas relacionadas: