Sentits, Desenvolupament Sensorial i Necessitats Educatives

Sensacions Segons la Modalitat

• Exteroceptives: Són les sensacions que reben els estímuls del món exterior. Els seus receptors sensorials estan situats en cadascun dels òrgans dels sentits, els quals recullen els senyals i els envien al còrtex cerebral, on s'analitzen.
• Intraceptives: Són les sensacions els estímuls de les quals provenen del medi intern de l'organisme.
  • a) Propioceptives: Situades als músculs, als tendons, a les articulacions i a l'aparell vestibular de l'orella interna, els quals envien la informació al còrtex cerebral i al cerebel.
  • b) Visceroceptives: Situades a les vísceres i transmeten senyals o informacions a la zona subcortical del cervell.

Sensacions Segons la Complexitat

• Protopàtiques: Primeres sensacions que afecten l'infant i estan relacionades amb els seus estats de plaer o desplaer. Són molt subjectives i no es poden separar dels estats emocionals.
• Epicrítiques: Sensacions més elevades, no tenen un caràcter tan subjectiu i reben els estímuls del món exterior.

El Tacte

És el sentit que proporciona informació de les qualitats palpables dels objectes. El seu òrgan receptor és la pell. Els receptors més importants són:

• Corpuscles de Pacini: Perceben el grau de pressió.
• Corpuscles de Meissner: Encarregats de les sensacions de contacte.
• Terminacions nervioses lliures: Receptores del dolor.
• Corpuscles de Ruffini: Capten els canvis de temperatura relacionats amb la calor.
• Corpuscles de Krause: Perceben la sensació de fred.

Desenvolupament del Tacte

El fetus és sensible al tacte i el nadó té una sensibilitat tàctil molt precoç. El nadó ja explora la font d'alimentació a través de la sensibilitat bucal. Exerceix la percepció tàctil amb la boca, primer, i amb les mans i les plantes dels peus després.

Sistema Cinestèsic

És aquell pel qual es percep el to muscular, el moviment del cos i la disposició dels seus membres, el pes, la relació entre les diferents parts del cos i la seva posició en l'espai. Aquest sistema està constituït per l'aparell vestibular i pels receptors sensorials dels músculs i dels tendons.

• Aparell Vestibular: L'òrgan que proporciona dades sensorials sobre la posició del cos en l'espai.
• Receptors Sensorials dels Músculs i dels Tendons: Subministren informació sobre el to muscular, la posició dels membres i la relació entre les diferents parts del cos.

Desenvolupament del Sistema Cinestèsic

El nounat ja percep el moviment quan el traslladen o el gronxen al bressol, però aquest sentit encara és molt incipient.

El Gust

És un sentit essencialment químic. L'aparell està localitzat a la cavitat bucal. La llengua, la laringe i la faringe són els òrgans on es troben els receptors gustatius. El sabor no és el mateix que el gust, sinó que és una combinació del gust i l'olfacte.

Desenvolupament del Gust

El nounat té el sentit del gust força desenvolupat perquè a l'úter matern les papil·les gustatives ja funcionen.

L'Olfacte

És un sentit químic. A través d'ell es poden percebre les qualitats i els canvis quantitatius de les diferents olors. Es localitza a la part superior de les fosses nasals.

Desenvolupament de l'Olfacte

En el moment de néixer, el sentit de l'olfacte ja està força desenvolupat. El nadó diferencia les olors agradables de les desagradables. Aconsegueix un desenvolupament màxim quan l'infant té 3 anys.

L'Oïda

És l'òrgan que recull les vibracions sonores del medi i les transforma en impulsos elèctrics que són interpretats a la zona corresponent de l'escorça cerebral.

Parts de l'Oïda

• L'Oïda Externa: Consta del pavelló de l'orella (la seva funció és recollir ones sonores) i del conducte auditiu extern, que acaba en l'oïda mitjana, de la qual està separat per la membrana timpànica.
• L'Oïda Mitjana: Està formada per la caixa del timpà, la trompa d'Eustaqui (comunica amb la faringe i compleix la missió d'airejar l'oïda mitjana) i les finestres oval i rodona.
• L'Oïda Interna: Constituïda per la còclea, l'òrgan de Corti i el nervi acústic o coclear (encarregat de transmetre la informació sensorial al cervell).

Desenvolupament de l'Oïda

El nounat té una sordesa parcial a causa de la imaduresa del nervi auditiu i de l'oclusió dels conductes auditius provocada per la mucositat. A les dotze hores pot diferenciar el llenguatge humà d'altres sons; als dos dies reacciona a sons intensos realitzats a prop; als set dies reconeix la veu de la mare o del pare.

La Vista

És el sentit destinat a captar la llum mitjançant el sistema visual, l'òrgan essencial del qual és l'ull. L'ull és el receptor de la llum, a través del qual es perceben els estímuls visuals de l'entorn. El globus ocular està format per tres capes:

Estructura de l'Ull

Capes del Globus Ocular

1. Capa Externa: Constituïda per l'escleròtica i la còrnia.
2. Capa del Mig (Úvea): Està formada, a la part anterior, pel cos ciliar i per l'iris, i a la part posterior, per la coroide.
3. Capa Interna (Retina): Consta de la fòvea, els bastonets (cèl·lules receptores sensibles a la claredat) i els cons (cèl·lules receptores sensibles al color), coneguts en el seu conjunt com a fotoreceptors, i el disc del nervi òptic, d'on parteix el nervi òptic.

Altres Components

• Cambres: L'anterior i la posterior contenen l'humor aquós (responsable del manteniment de la pressió intraocular i format pel 99% d'aigua). La cambra central, anomenada vítria, conté l'humor vitri (substància gelatinosa).
• El Cristal·lí: És una lent biconvexa sense nervis, que consisteix en una sèrie de capes transparents.

Desenvolupament de la Vista

El nounat és capaç de distingir el clar del fosc; la seva agudesa visual és molt pobra, però evoluciona ràpidament durant les primeres setmanes. Al mes de néixer ja pot fixar la mirada en un objecte gran situat davant seu i seguir-lo noranta graus. Als dos mesos pot fer-la convergir i acomodar-la i, a més, pot seguir un objecte amb la mirada en un recorregut de 180 graus.

Trastorns Visuals Més Freqüents

Trastorns de Refracció

• Miopia: Els raigs lluminosos convergeixen abans d'arribar a la retina. La imatge es forma davant la retina i només es veuen bé els objectes que són ben a prop. Es corregeix amb lents divergents.
• Hipermetropia: Els raigs lluminosos convergeixen darrere la retina. La imatge es forma darrere la retina i només es veuen bé els objectes que són lluny. És el defecte contrari a la miopia. Es corregeix amb lents convergents.
• Astigmatisme: La còrnia no refracta (desvia o reparteix) uniformement la llum perquè la seva curvatura no és uniforme, per la qual cosa els raigs lluminosos no convergeixen en el punt de la retina adequat. Es distorsionen les formes i la visió és borrosa. Es corregeix amb lents cilíndriques.

Trastorns de Mobilitat

• Estrabisme: Consisteix en la pèrdua del paral·lelisme normal de l'ull. Pot ser unilateral o bilateral, i pot classificar-se en convergent, divergent i vertical, segons la direcció dels eixos visuals. Es corregeix tapant l'ull sa per procurar que el cervell rebi les imatges que li envia l'altre i, més endavant, fent exercicis per enfortir els músculs de l'ull afectat.

Trastorns de Recepció

• Daltonisme: És una alteració de la percepció dels colors, a causa de deficiències dels cons. Normalment es produeix la confusió entre els colors vermell i verd.

Altres Alteracions Visuals

• Ambliopia (Ull Mandrós): És la pèrdua parcial de la visió. Generalment afecta un ull, però de vegades pot ser bilateral per l'existència de defectes importants de refracció en ambdós ulls, particularment astigmatismes greus.
• Ceguesa: És la falta de visió o l'absència de la percepció visual. Les causes poden ser diverses: anomalies o lesió al cervell o al nervi òptic, traumatismes, infeccions, etc.

Observació i Registre Sensorial

La comprovació i anotació de cadascun dels sentits només es proposa fins a un any, perquè en aquesta edat, fins i tot abans, ja exerceixen funcionalment un nivell òptim de maduració i desenvolupament. El fet més habitual és que, abans de fer les observacions d'una manera sistemàtica, es conegui si l'infant té problemes funcionals o estructurals greus en algun sentit, ja que les famílies ho assenyalen quan l'inscriuen a l'escola infantil. Aquestes pautes serveixen per:

• Comprovar si hi ha cap problema de matís en el desenvolupament de les funcions sensorials.
• Assegurar-se d'haver-les observat en cadascun dels infants i haver-ne registrat els resultats d'una manera acurada i sistemàtica.

Criteris d'Observació Sensorial (Tres Nivells)

1. Captació: Es basa en la percepció de l'estímul per part de l'infant. Generalment, comporta una resposta reflexa.
2. Seguiment: L'infant ja és capaç d'anar darrere l'objecte d'estímul amb el sentit corresponent. La resposta es produeix amb un sentit o intencionalitat.
3. Reconeixement: Reconeixement per part de l'infant de l'estímul. En aquest cas, la resposta donada és pensada.

Necessitats Educatives Específiques (ACNEAE)

Segons la LOE, els ACNEAE (Alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu) són aquells alumnes que requereixen una atenció educativa diferent de l'ordinària, per presentar necessitats educatives especials, per dificultats específiques d'aprenentatge, per les seves altes capacitats intel·lectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions personals o d'història escolar. Hi ha diferents grups:

• Alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE): Requereix, per un període de la seva escolarització o al llarg de tota ella, determinats suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat o de trastorns greus de conducta.
• Alumnat amb Dificultats Específiques d'Aprenentatge (DEA): Inclou aquelles alteracions en els processos psicològics implicats en l'adquisició i l'ús d'habilitats d'escolta, parla, lectura, escriptura, etc.
• Alumnat amb Trastorns per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH).
• Alumnat amb Condicions Personals o d'Història Escolar (ECOPHE).
• Alumnat amb Incorporació Tardana al sistema educatiu, en molts casos vinculat al procés immigratori.
• Alumnat amb Altes Capacitats Intel·lectuals.

Plans Individualitzats

Tots els infants amb necessitats específiques són susceptibles de millorar i recuperar capacitats aplicant unes estratègies que afavoreixen el desenvolupament de les seves funcions sensorials bàsiques, a través de les quals poden aconseguir uns aprenentatges òptims.