Sentits i raó: la importància dels receptors sensorials

1. SENTITS I RAÓ

 Gràcies als receptors sensorials entrem en contacte amb el nostre món intern i extern:

•  La raó ens permet ordenar la informació que ens aporten els sentits, organitzar-la i, amb l’ajut del llenguatge, construir frases i raonaments.

•  La consciència ens ajuda adonar-nos del que fem i del que ens envolta.

•  La intel·ligència ens permet comprendre i adaptar-nos a l’entorn, donant en cada moment la resposta més adaptativa i útil. 

• Tenim també memòria per reviure mentalment el que hem viscut en els nostres records.

•  I imaginació per projectar-nos cap a allò que no és, de fet, el nostre present. 

Els receptors  → Exteroceptors: Ens comuniquen amb allò que hi ha fora nostre                   

                           i són els cinc sentits (vista, oïda, olfacte, gust i tacte) 

sensorials       → Interoceptors: Permeten captar els estímul interns i donar a  

                         aquests estímuls una resposta en forma de sensació com el mal 

                         de panxa

poden ser       → Propioceptors: Ens informen sobre sensacions de moviment, 

                            equilibri, coordinació i posició del cos com per ex: si estic dret.

La raó humana recull la informació aportada pels sentits i l’ordena. Amb tota aquesta informació construïm paraules, frases, idees més o menys abstractes.

2. EMPIRISME I RACIONALISME

Racionalisme: Neix al segle VII i ve de la paraula ratio. 

↓

Té unes idees innates i argumenten que, com que els sentits no són sempre fiables, és la raó i no l’experiència sensorial l'única que pot constituir-se legítimament com una base sòlida per al coneixement.

Filòsofs importants: Descartes, Spinoza, Pascal i Leibniz. 

Empirisme: Neix al segle VIII. Ve de la paraula empíria en grec i vol dir experiència. 

↓

Prové de les ciències experimentals i no hi ha idees innates.  A més, entenen que la raó és clau per a desenvolupar el coneixement. 

Filòsofs importants: J. Locke (Anglaterra s XVII) i D. Hume (Escòcia s XVIII) 

3.EMOCIONS I SENTIMENTS

4. RENÉ DESCARTES

5. UN PENSADOR DE LA PARAULA: GÒRGIES

6.SÍMBOLS, PARAULES I SILENCIS 

• Símbol: Pot ser una cosa, un objecte o una paraula que designa i substitueix una altra cosa. Aquesta substitució es fa en virtut d’un acord cultural entre persones.  Ex: el còlom— símbol de la pau.

Les paraules tenen un significat i aquesta capacitat de simbolització que ens donen les paraules ens permet portar a la nostra ment animals, persones, situacions o experiències remots, llunyans, passats o futurs. 

Podríem dir que el llenguatge ens dóna la capacitat, gairebé màgica, de transportar-nos en l’espai i en el temps, de sortir dels límits de la nostra identitat i de conèixer altres coses. 

Les paraules ens ajuden a identificar el món, a ordenar-lo, a entendre’l. Però també hem d’aprendre a fer silencis.

7. PIRÀMIDE DE MASLOW 

Abraham Maslow va ser un psicòleg i humanista dels EU (1908-1970) que va fer importants estudis sobre les necessitats humanes i sobre les motivacions que han estat tinguts en compte tant per l’antropologia filosòfica, com per la psicologia i el món empresarial.

8. PUNTS DE VISTA FILOSÒFICS

9.HABILITATS SOCIALS I DIFERENTS MANERES D’ESTAR EN UN GRUP

Les habilitats socials són les aptituds que tenim les persones que ens permeten estar amb els altres, gaudir de la seva companyia i entendre’ns-hi.

10. ELS GRUPS I LES REGLES

Sempre que hi ha un grup: d’amics, parella, classe… hi han unes regles. Quan entrem a formar part d’un grup nou mirem de ser acceptats normalment i d’adaptar el nostre comportament a les normes generals del grup. D’això se’n diu conformitat.

Quan la modificació de la nostra conducta neix d’un impuls aliè a nosaltres i no del nostre propi esforç d’adaptació a les normes del grup parlem d’obediència.

També, existeix la obediència cega que és quan les persones són capaces d’obeir cegament ordres d’un suposat líder per molt irracionals que siguin.