Serralades Interiors i Exteriors de la Meseta Ibèrica
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,6 KB
Les Serralades Interiors de la Meseta
El Sistema Central
Divideix la Meseta en dues meitats i està format per diferents serres: Somosierra, Guadarrama, Gredos (Almanzor, 2592 m), Gata i la Serra da Estrela (Portugal).
Les Muntanyes de Toledo
Divideixen la Submeseta Sud i fan de divisòria entre el Tajo i el Guadiana. Es tracta d'un conjunt de serres d'altituds modestes: Guadalupe (Las Villuercas, 1601 m), Montánchez i San Pedro.
Les Vores Muntanyoses de la Meseta
El Massís Galaicolleonés
Correspon a un fragment del relleu peninsular més antic i comprèn el Massís Gallec (Manzaneda, 1778 m), les serres de l'oest asturià, les Muntanyes de Lleó (Teleno, 2188 m) i les serres de Cabrera i Segundera.
La Serralada Cantàbrica
Es caracteritza per la seva asimetria entre la part occidental (asturiana) més elevada amb els Pics d'Europa (Torre Cerredo, 2648 m) i la part oriental o cantàbrica, on els cims perden altitud en direcció a les Muntanyes Basques (Aitzgorri, 1544 m).
El Sistema Ibèric
Voreja la Meseta de nord-oest a sud-est, distingint-se dos sectors: el nord, que separa la Meseta de la depressió de l'Ebre, amb un sistema de falles amb horts elevats que formen les serres de la Demanda, Picos de Urbión i Moncayo (2313 m); i el sud, que aïlla la Meseta de la costa mediterrània amb serres com els Montes Universales, Serranía de Conca, Albarrasí, Javalambre (Cerro Calderón, 1839 m), Gúdar (on naix el Millars) i el Maestrat (Penyagolosa, 1813 m).
Sierra Morena
Constitueix la vora meridional de la Meseta, que es comunica amb Andalusia pel pas de Despeñaperros, amb relleus escarpats a les serres de Madrona (Bañuela, 1323 m), Pedroches i Alcúdia. El seu nom tan particular li ve del color dels seus materials.
Les Serralades Exteriors a la Meseta
Els Pirineus
Formen una alineació contínua de muntanyes des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus, presentant una estructura complexa amb els Pirineus axials o centrals (amb les altituds més importants com l'Aneto, 3404 m, Maladeta, Mont Perdut i la Pica d'Estats), on la part central està formada per materials hercinians elevats al plegament alpí i restes de glaceres, i els Prepirineus, de menys altitud i formes més suaus.
Les Serralades Litorals Catalanes
Estan separades dels Pirineus per una sèrie de falles i terrenys volcànics, formant dues rengleres separades per valls: la Serralada Prelitoral, que presenta les majors altituds al Montseny (Turó de l'Home, 1706 m), i la Serralada Litoral, que té un desenvolupament escàs.
Les Serralades Bètiques
El sistema bètic està format per dues serralades separades per depressions reblertes de sediments terciaris i quaternaris que, a causa de l'aridesa, donen lloc a un paisatge de badlands (forma de les roques argiloses per l'encaixament d'una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes més o menys agudes):
- Penibètica: situada vora la costa amb el cim més elevat de la península (Mulhacén, 3482 m).
- Subbètica: s'estén des del penyal de Gibraltar fins al cap de la Nau, destacant les serres de Cazorla, Segura, Sagra i Mágina.